Cercador
FOSCOR
Un relat de: Francesc PiñolFOSCOR
La foscor de la cambra,
Les ombres exteriors i
Els petits sorolls,
Omplien nostres caps.
Abraçat a tu, sentint-te, desitjant-te,
Buscant-te
Enmig dels petits coixins
Llançats de qualsevol manera
A terra.
Abraçats per quasi sempre...
Abraçats infinitament, per uns minuts,
Per un temps.
Avui record d'ahir, demà
Enyorament d'una llibertat que en
Qualsevol moment es trenca.
---------------
¡Vine.
Mullat de tu.
Escoltaré carn endintre
Sense dir res.
I espectres de l'aire
Ens donaran
Papallones calentes.
Farem garjoles de
Voluptats enceses
Que se'n aniran a l'alba
¡VINE
Descalç vorejo el teu cos.
-------------
Aquesta nit soledat,
Faré l'amor amb tu,
Treparé per heures.
Abandonaré el meu cos,
I et buscaran els meus ulls.
Aquesta nit, soledat,
M'ompliré de tu,
Mentre bec
I escolto records,
Mentre ploro a la meva habitació
En qualsevol racó,
Aquesta nit soledat
No et desitjo,. No et vull.
Comentaris
-
Fosca soledat[Ofensiu]Unaquimera | 26-05-2009 | Valoració: 8
I des de la foscor manifestar el desig, delatant la brevetat del temps aturat, del moment esdevingut infinit, ...
I des d'allà pouar endins i des de dins emetre el crit que demana, prega, mana i expressa una voluntat que es basta a ella mateixa...
perquè la soledat, com la foscor, pot ser amiga fidel o enemiga cruel, pot arropar o despullar, pot atacar o protegir, ser objecte d'ànsia o amenaça que s'apropa amb passes lleus... Al menys, aquesta nit!
Una abraçada clara,
Unaquimera
l´Autor
24 Relats
36 Comentaris
27554 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
cesc602@hotmail.comÚltims relats de l'autor
- Ja en Parlarem.
- El pas definitiu
- No som el que sembla o potser si.
- ESTIMO EL DESIG.
- La roba lliscaba
- ABRIVA
- HI HA UN LLEVAR,SE
- PENDRE EL NOM DE LES COSES
- TRAÇO EL PERFIL D'UN BES
- TROBO EL TEU COS
- Amb tota la força del vent
- Passejant per les teves intimitats
- Chop-suey de vedella
- Dos
- Dissabte nit, sortida