Foscor

Un relat de: ATZAVARA

El rellotge marca la mitjanit.
Escolto el silenci, la quietud, miro a fora, és fosc.
No hi ha ningú, ni el vent.
Observo al meu voltant,
és com si tot hagués deixat d'existir.
No se sent absolutament res,
ni una veu, ni un caminar, ni un plor, ni una rialla.
Em relaxo, tanco els ulls...
M'agradaria sortir i començar a caminar, carrer enllà.
I caminar,
tot observant, sentint,
descobrir què puc trobar en la foscor,
sense pressa, amb tranquil·litat,
escoltant només els meus pensaments,
imaginant on vull arribar.
I caminaria,
sense rumb, passant potser per allà on no he passat mai,
i així descobrir tota la foscor.
I tornaria,
plena tot, segura, tranquil-la, serena, ...
i tancaria els ulls.

Comentaris

  • En la foscor... la flama.[Ofensiu]
    onatge | 17-09-2007 | Valoració: 10

    I jo et pregunto perquè no ho fas, el que dius i desitges en el poema ?
    A mi també m'agrada la foscor, però tenint ninetes de llum ila companyia de la lluna...

    Dius: escoltant només
    els meus pensaments.

    Els teus pensaments són una part del teu nord, del teu far... I quan tanquem els ulls surt el sol.

    M'ha agradat molt.

    Gràcies pels teus comentaris i per llegir-me, no recordo si t'ho havia dit, sóc una mica despistat.

    una abraçada, onatge

  • Fosca Solitud[Ofensiu]
    3llunes | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Realment és així, la foscor és sinònim de solitud, silenci, temors....
    Però ho has explicat com si no fos així.
    I segur que al tornar de la foscor, les coses seran més clares!
    Petons

  • Yuna | 16-05-2007 | Valoració: 10

    La soledat no és bona, però tal com la descrius tu …. la fas desitjosa..


    Petons

    Txell

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ATZAVARA

ATZAVARA

41 Relats

163 Comentaris

40244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Per expressar tot allò que sento...escric!!

M'agraden les paraules, perque amb elles puc crear!

Escriure és...el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...

Potser és l'enyor allò que ens fa sentir, allò que ens fa tirar endavant, per algun dia, tornar-ho a sentir.....


MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

Joan Salvat Papasseit

si voleu compartir paraules: mpassolas@gmail.com