El noi de la distancia

Un relat de: ATZAVARA

Mai hagués pensat en el moment de creuar les primeres paraules amb tu, que et tindria tan a prop. Les teves paraules sempre diferents a totes les altres. Potser per la manera de dir-les, o potser perquè les deies tu. Tot va començar com un joc. Un joc de paraules. Llargues paraules que duraven i duraven. Només era un moment a les nostres vides. Un d'aquells moments que no planeges allò que estàs vivint. Mai amb un pensament darrera. Però el pensament va arribar. Com va arribar la necessitat de parlar i saber de tu. Aquella necessitat que ens fa vulnerables, i que ens fa sentir potser més del compte. Al principi tot era simple, un hola, un adéu, una petita conversa per explicar-nos com ens havia anat el dia, com ens sentíem, que fèiem, que faríem, que ens agradava i que no. Fins que em vaig adonar que per tu era tot nou, diferent. Quan jo no hi era, quan no em trobaves, m'enyoraves. M'ho feies saber, i em robaves un somriure.

Des de aquell instant que no he deixat de somriure per a tu. Somric quan et trobo. Quan sento la teva veu, quan veig els teus ulls i quan llegeixo les teves paraules.

Dius que m'enyores a cada moment...jo també t'enyoro. Et voldria abraçar però tot ho impedeix. Hi ha moments que vindria corrents i ja no voldria separar-me. Però és tanta la distància, que no se si mai deixarà de ser això.

Només caldria acostar-me més a tu, venir al teu costat, viure-ho tot d'una vegada i llavors esperar, un cop ho hagués notat tot. Això faria que tot canvies de sobte, que et tingués durant el temps que això ha de durar, que potser seria per sempre. A vegades penso que tot
és un miratge i que això tal com ha vingut, marxarà. I recordaré el teus ulls i el teu somriure, (per que és cert que m'agrada, sempre t'ho he dit, per molt que tu diguis que és
normal). I em quedaré amb ganes de besar els teus ulls, com sempre et dic. I et recordaré amb un somriure mentre la distancia ens separa, cada cop més sense poder fer res per evitar-ho. Per que la vida és així, amb moments en els quals per molt que volem, no podem fer res per canviar. I si ho féssim, segurament seria un error. Per que ens portaria a un patir involuntari i sense raó.

I mentre m'allunyo em queda dins la sensació d'haver-te tingut, potser això vol dir que realment ens toca estar plegats, que així ha de ser. I mentrestant gaudeixo d'aquest moment tant com puc, amb tu al meu costat. Oferint-te el que duc dins. Per que ara vull que sigui per tu. I si et torno a trobar, t'ho faré saber.

Comentaris

  • preciós...[Ofensiu]
    jOaneTa | 15-02-2010 | Valoració: 10

    jo també he tingut el meu noi de la distància...=)

    un petonet mallorquí!

    jOaneTa

  • Molt maco[Ofensiu]
    mimí | 15-02-2010

    està molt bé. Les coses s'han de dir.

    petons

  • Parlat...[Ofensiu]
    natasha | 19-12-2008

    ...però elaborat, així descriuria aquesxt text de paraules dites sense pensar que es tornen imprescindibles per seguir caminant. Trobar a faltar únicament un somriure...sensació única.
    Un petonet

l´Autor

Foto de perfil de ATZAVARA

ATZAVARA

41 Relats

162 Comentaris

49740 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Per expressar tot allò que sento...escric!!

M'agraden les paraules, perque amb elles puc crear!

Escriure és...el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...

Potser és l'enyor allò que ens fa sentir, allò que ens fa tirar endavant, per algun dia, tornar-ho a sentir.....


MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

Joan Salvat Papasseit

si voleu compartir paraules: mpassolas@gmail.com