Fins que se'n adonà

Fins que se'n va adonar, anava fent, com si el temps no existís.
No tenia cap pensament, cap pla, res que li fes tirar endavant.
Però deixava passar el temps, immòbil.
Observant tot al seu voltant com aquell que sembla que no miri.
Semblava inexistent.
Pensava del cert que no hi havia ningú que hi pensés, ningú amb qui parlar o compartir.
Ningú amb qui plorar o riure. Completament dins la solitud.
Tot era sempre igual.
Obria els ulls, s'alçava sense ganes però a la vegada desitjant que quelcom succeís.
Sortia al mon, tot es movia ràpidament i tenia la sensació de que el seu moviment era lent.
Gairebé imperceptible.
Tenia la certesa de que podia tocar-ho tot, Que res ho notaria.
Arribava al seu lloc i s'asseia, silenciós.
Sense gairebé mirar més enllà del seu davant.
No podia assegurar si tot allò li importava realment o si ho feia per inèrcia.
Perquè era el que havia de fer. El que tothom feia.
Ningú es parava mai a reflexionar i es preguntava perquè ell ho havia de fer.
Perquè havia de ser diferent a els altres, si tots semblaven estar d'acord amb aquella manera de fer.
Un cop havien passat les hores, s'aixecava i s'allunyava d'allà.
Però tot era igual que sempre. Molt ampli, però amb aquella sensació d'ofec.
Mentre caminava tornava a observar. Tot era igual. La mateixa sensació. Les mateixes mirades.
Sentia per un moment que res canviaria, que havia de ser així. Per molt que s'hi esforcés.
Després de molt de temps, un dia obrí de nou els ulls.
Tot estava igual. Però notà més llum.
Desprès de contemplar tot allò on la seva mirada podia arribar se'n adonà.
Volia aconseguir tot allò que duia dins, allò que no entenia perquè no se li escapava.
Volia deixar-ho escapar i que marxés.
Ja no volia més buidor, ara volia notar-ho tot, viure cada moment.
Tirar endavant esperant a cada moment que tot fos especial.
I va decidir sortir. Mirar amunt i veure-ho tot clar. Tot amb llum.
Ara si que notava que els altres el sentien.
Ara tot tenia un sentit.
Ja no caminava sense saber on anava. Ara veia la fi.
Per fi se'n adonà. Ja podia seguir endavant.