Foragitar la mort

I sento el seu alè pudent
al meu clatell,
agre, com efluvi sofrós .

I sento el seu xiuxiueig,
incessant, a les meves oïdes.
Amb aquesta veu d’encanteri
que em vol entabanar.

I sento la seva presència,
invisible als ulls,
però noto el fred que desprèn,
és molt a prop.

No, no em deixaré vèncer,
no et donaré pas la mà,
no em deixaré seduir
per la teva mauleria.

M’aferro a la vida,
tinc fills, tinc dona,
tinc familia i tinc amics.
I a tots els hi dec tantes coses!

I sortiré al carrer, m’espolsaré ben fort
deixant que l’aire em netegi
i foragiti la mort.

Ves-te’n ja del meu costat,
deixam ja que visqui en pau…
“( si em permeteu la llicència)”
d’una puta vegada.