Fins després

Un relat de: Mar-mallorca

Hola àvia!
És difícil començar, m'agradaria dir-te tantes i tantes coses...però és com si de sobte es borressin. Tant de bò els sentiments es poguessin explicar amb paraules, però a vegades això és tasca difícil.
Saps àvia? No ha passat ni un sol dia sense pensar en tu..des que te'n anares.Fa ja quasi tres anys..però avui m'he decidit a enviar-te aquest carta.
Aquell petó, aquell 31 de desembre...aquella abraçada teva tan forta,i aquella mirada, em feren esgarrifar...mai ho havia sentit així...I si, va ser el teu adéu...
No saps com te trobo a faltar àvia...bé, suposo que si que ho saps, perque jo sé, que siguis on siguis, per lluny que estiguis, sempre estaràs al meu costat, sempre, alegrant-te quan jo estic contenta, i patint com sempre, quan les coses no em surten tan bé quan arribo tard a casa
Aquella trucada, aquell primer de gener, em va marcar. Sé que possiblement és cert que mai podem dir Adéu per sempre...però també és cert, que anar-te'n em deixà un buit molt gros.
Tal vegada no te deia lo molt que t'estimava, ho sé, però crec que no feia falta, tu ho sabies prou, a vegades hi ha coses que no ens cal dir...que es saben amb una simple mirada. Tot i això, m'hagués agradat dir-t'ho més vegades àvia...
Sé que m'esperares àvia..sé que esperares que arribàs per donar-te el meu últim petó, aquell petó que et vaig donar tan lentament...com si amb ell volgués aturar a aquella dama negra que estava voltant ja la cantonada. Un petó llarg i intens..un adeú a una persona que va marcar la meva vida..perque si, àvia..no sé si és tard per adonar-me'n, i per dir-t'ho, però fores molt important a la meva vida.
Sé que no és tard per dir-t'ho, ho sent així, i sé, per incongruent que sembli, que tu llegiràs aquesta carta, ho sé perfectament, i amb aquesta finalitat l'escric.
Només te vull dir àvia..que per mi vares ser, i sempre seràs la millor àvia del món...No sé quan ens tornarem a veure...no ho sé, però també sé que així serà un dia..i aquest dia si, àvia, et dire lo molt que te vaig estimar...i que sempre t'estimaré.
Fins després...

Comentaris

  • Hola!!![Ofensiu]
    ROSASP | 25-09-2005

    M'agrada el títol, perquè sembla que tingui escrit un demà continu...
    Comprenc tant bé aquesta carta, jo n'hi he fet tantes durant tants anys i mai me'n cansaré.
    La meva àvia va estar la meva segona mare, va viure sempre amb nosaltres i era dolça, carinyosa i sensible. Potser una mica vulnerable (com jo). En fi, tenim una relació molt especial i mai s'esborrarà la seva rialla juganera de dins del meu cor.
    Quan dius que esperava el teu darrer petó, és més que una intuïció. Les persones arriben a fer vincles molt forts, que crec que poden creuar distàncies. N'estic tant convençuda, que d'alguna manera pot sentir aquesta estimació sigui com sigui i des d'on sigui.
    Vull creure en l'energia reciclable, en un fins després...
    Sigui com sigui, sempre queden vius en els records gravats a foc lent, aquells que no s'esborren.

    En fi, benvinguda a RC i fins la propera!

    Una abraçada!



l´Autor

Mar-mallorca

3 Relats

5 Comentaris

2408 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor