FERIDES

Cada dia més cansada es llevava del llit, per ,sense cap esma només que la seva tristesa anar a la feina.
El mirall reflexava un rostre cansat, ple de ferides de la vida, i cada arruga era una d'elles.
Sovint es preguntava com hauría estat tot en el cas d'haver decidit prendre un altre camí en aquell instant precís de la vida.
Aquell dia, quan ella tenia vint anys, un dia assolellat, ple de vida, un dia de calor, en el que tot en aquell moment la somreia, i que estava tant enamorada d'en Marcel.
Aquell dia varen decidir anar a viure junts, aquell dia es varen jurar amor etern, i ella, la Maria, es pensava que havia trobat tot allò que ompliria la seva vida.

Ara la Maria desprès de 20 anys, es pregunta el que la va empènyer a emprendre l'aventura de la vida amb en Marcel, un noi sense futur, sense ofici, i sense masses
inquietuts.
I si, ho sap perfectament, l'estimava tant, com s'estima a l'adolescència, amb el cor, amb aquella manera d'estimar idealitzada pels somnis , en el que un es creu que l'amor tot ho pot, i per això va decicir emprendre l'aventura.

Desprès de 20 anys i 4 criatures, la Maria ha perdut tota l'estimació envers un home que no ha sapigut mai fer-la feliç, i ara mateix no soportava tenir-lo aprop,
realment en Marcel, no li ha fet res tant sols NO HA FET RES en tots aquests anys.

Insatifeta de la vida la Maria decideix marxar, i emprendre una nova vida...En MARCEL resta dormint al llit no treballa per variar, i els nens han marxat de casa......
I la Maria se'n va a buscar els seus somnis.