Cercador


Llista categories

Ferides per la vida

Un relat de: Bonhomia
La meva sang rellampagueja
dins l'absurd d'ombres impotents;
i així l'escampo,
de manera agosarada,
per l'espai que muda els cossos vivents.

En la mort també m'esbarjo,
jo mortalment,
ansiós de trepitjar roca,
perque les ferides siguin per després.

De la meva dualitat
no se n'escapa ningú.

Comentaris

Afegir comentari
  • La dualitat és cosa de dos[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-09-2011 | Valoració: 10

    Les penes duals són més intenses. Un pot estar de dol per un mateix i dissimular-ho. Un pot estar de dol per la mort d'un altre i el dissimul és més difícil. El mateix pot passar amb l'alegria personal i l'alegria per un altre. La dualitat vida i mort és tan present arreu i tan personal alhora. La negativa potser és millor viure-la sol. La positiva potser en companyia. No ho sé... potser al revés. Continuarem pensant i gaudint d'escrits com els teus Sergi. Una gran i forta abraçada... ben viva, clar.

    Aleix

  • molt bo sergi[Ofensiu]
    joandemataro | 02-09-2011 | Valoració: 10

    relament desprèn una gran força el teu poema
    et felicito
    joan.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515887 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >