Cercador
Ets
Un relat de: deòmises- Compartir:
*
El vent,
El lament
Dels cors quiets,
Avui que la rosa
Viu en la subtilesa
Que deixa l'ànima presa
En el seu ventre, on hi reposa.
Busco, desesperat, el teu cos
Entre les ales blanques del repòs
I no sabré com tenir l'or del teu nom.
En els teus dits perdré els meus altres jos
Més avesats a la sal dels plors.
No em calen cap cel ni cap déu
Quan en la sang te m'escoles,
Quan, com la brisa, voles
Per l'esperit meu
D'ulls inquiets
Que no es mou.
De nou,
Ets.
Comentaris
-
El jimbi m'ha dut fins aquí[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 30-07-2008 | Valoració: 10
ja l'havia llegit, però no l'havia comentat.
M'agrada la visualització d'questes paraules que encadenes com una gota, una llàgrima.
Paga la pena entrar a relats per trobar poemes com aquest.
Felicitats Lluís
Una forta abraçada
Ferran -
Genial contrarèplica[Ofensiu]Naiade | 22-04-2008 | Valoració: 10
Molt encertada aquesta contrarèplica, tan bonica com RosasoR
No cal cap cel ni cap déu quan dins la sang tenim l'amor, la droga que ens posseeix.
Una abraçada plena d'admiració
-
Recordava...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 16-04-2008 | Valoració: 10
el poema d'en desideri donat que el vaig comentar fa uns dies i em va impresionar per la seva bellesa, que uniria a la d'aquesta contrareplica que m'ha deixat bocabadada. Fantàstiques les dues, de debó.
Una abraçada -
Impressionant[Ofensiu]Jimbielard | 16-04-2008 | Valoració: 10
Encara no te l´havia comentat i tot i que que ja saps el que en penso.. nomes cal insistir en que només algú com tu podia fer aquesta maravella....
Bon poema. molt bon gust. ETS molt bo..
Felicitats, Lluis. -
Gracies[Ofensiu]Vesna | 15-04-2008 | Valoració: 10
Gracies a tu per ser qui ets , per obsequiar-nos els teus versos, les teves paraules...
Una abraçada
Thaïs
Valoració mitja: 10
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
308595 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978