Estiu sinònim de no fotre res?

Un relat de: Claruska

Estiu, estiu!

La gent que va pel carrer (si és que hi va i no es queden reclosos a casa, a les botigues, al super... en resum; llocs on hi hagi aire acondicionat) es veuen tots morenets, o torradets (no per el botellón de la nit de Sant Joan,noo, sinó per aquelles cremades que dius "ai, quin mal" i ells posant cara de com aquell qui res, com gambes), amb roba lleugera, i suant a xorros...mira! un grupillo de gent amb gorro del capità pescanova, vestits amb colors fosforitos i estampats cutres de floretes i amb càmeres: turistes! Una bombolla d'estrangers, estampidaa!! Els tenim d'esquivar rollo matrix i oh! amb qui ens tenim de trobar? amb un amic/ga de l'escola o insti que vol fer conversa i no sap com fer-ho:
-Hola, fa calor, he?
-Sí, sí...
-bueno...què tal?
-Bé.
-Sí?...Jo també, jeje. Doncs...
-Sí, adéu!
Per fi ens l'hem desempellegat, on anem? Ja ho saps? Clar, és que en quin lloc tenim d'anar, sinó? Anem a casa.
Doncs això, que els dies passen i el teu horari és: anar-te'n a dormir tard i aixecar-te tard! Allò que quant t'aixeques no cal esmorzar, perquè ja dinees!
Vinga avui anem a la platja...és que això de ser un adolescent que no pot treballar és xungo, he? Estar-te allà sortint amb els amics i no fotre res mentres d'altres s'estan morint de calor i treballant durant l'estiu es fa sentir mm..desgraciat? Sí. Tots tenen plans, s'en van de vacances a no sé on, o van a un casal a allò que dius, passar's-ho super guay de la muerte; acampar amb una plantació de mosquits que se't fiquen pels llocs més íntims i tenir que fer les teves necessitats, en un...forat. Fent jocs que els nens recordaran com a un trauma infantil preciós.
Ja estem a la platja i veus tot ple de cuerpos serranos (allò que dones gràcies per no estar en una platja nudista jaja). A prendre el solet per no quedar-te blanc com la familia Addams. I després a jugar amb les pales: paaaf paaaf paaf... ui, ho sentoo. Això si juguent dues noies, ke si comencen a jugar dos tius: paf paf paf paf paf paf! ostia! weeeee, toma cabrón!! jajaja. Bueno, i a la nit, dedique't a la caixa tonta. Et truquen:
-Hola! que sóc jo, vols anar al cine demà? hi anem fulano, pepito i tal...
I jo allà, pensant, que si ve aquell fulanito jo no vinc i l'excusa perfecte:
-Noo, es que...demà vaig a casa la meva tia a veure capullos.
-Com? a veure qui?
-Que té...mm..cucs de seda, i ...això, demà i vaig, ho sento, estic enfeinada, adéu wapa!!
Total que l'estiu, per l'estudiant de menys de 16 anys és HORRORÓS. 3 mesos, què fas? hivernar? Vinga sí, que després tots tornen i t'expliquen les aventures de l'estiu: ai, jo he anat a disneyland 4 vegades i m'he fet la foto amb en pato donald 64 vegades ja...el pobre va quedar pollo al ast jajaja. Que penses: "què falç déu meu... és que no saben res...el pato Donald no existeeeix". O aquells que diuen lligar tant: "ai, sí que em va mirar de reüll i em va preguntaaar "si us plau, quina hora és?". aiii. I sents:
"Aiii, jo m'avorria aquest estiu..." gires el cap per veure qui ho diu " només volia tornar a l'insti per els amiiics, no per les classes" I desepcionada aparto la mirada. És el pilotero de la classe. És ven bé.

L'estiu, l'estiu?...sí...quin remei, no?

Comentaris

  • A L'ast[Ofensiu]
    Honorablemolins | 22-08-2007 | Valoració: 7

    Buscant pel google fotos d'un pollastre a l'ast ha sortit la teva i m'ha animat a llegir el relat, m'esperava que estigués més centrat en el pollastres...
    Pel que fa al text et puc dir que és xulo, real i fàcil de llegir, tot i que una mica mal cohesionat, potser perquè està més enfocat a ser explicat com a monòleg.

    llàstima que no comparteixi la mateixa concepció de l'estiu.

    Salut!

  • Dolça | 29-08-2004 | Valoració: 8

    Molt bé. Hi ha algunes faltes, però és un bon text. Amb força vocabulari i reflexions acurades. Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de Claruska

Claruska

8 Relats

30 Comentaris

12766 Lectures

Valoració de l'autor: 8.84

Biografia:
Vaig néixer el 5 de gener del 1990 (un dia màgic, un regal abançat de reis).
M'encanta l'humor, sobretot l'Andreu Buenafuente!! i també, com no, llegir llibres i ESCRIURE, perquè tinc molta imaginació. No se d'on m'ha vingut aquesta passió per la lectura. Però l'únic que se, és que m'encanta. He rellegit els meus relats i si haig de ser sincera se'n salven un o dos. Els més recents: el poema que he dedicat a la literatura, i l'altre de: "I tu qui ets?". Aquests són, potser, els que més s'acosten al que sento ara. De fet són els únics que crec que són decens perquè no estan sembrats de faltes d'ortografia que fan mal als ulls i historietes inventades sense res en concret a transmetre. Però espero que perdoneu la meva juventud. De fet ara només se'm escapa alguna (parlo de les faltes) el llegir ajuda molt ;) je je