I tu qui ets?

Un relat de: Claruska

El CAP és el nostre DESTÍ.
el COLL és la nostra VOLUNTAT,
els PULMONS és on enmagatzem les VIVÈNCIES,
i el COR és la nostra VIDA.

Amb el coll podem moure el rumb del cap
i fer així que quan el cor defalleixi quedin en els pulmons el dia a dia en el que hem anat aspirant esperances i expirant resultats (decepcions o alegries) que es el resultat del moviment del coll i és el nostre mirall. Per tant tu ets aquest mirall.

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    elenam | 07-05-2012 | Valoració: 10


    Bonic relat, molt original, m'agrada com ens descrius el cos i la importància que té en tots nosaltres.
    Et felicito

  • Ràpida i clara[Ofensiu]
    Mena Guiga | 07-05-2012

    en el dir i accentant el que recalques més amb majúscules.
    Si fas ioga, potser tindràs cervell (el cap), coll i pulmons i d'altres en millor estat per continuar escrivint (no s'ha de deixar mai) en un estat més serè. HEhe, és un comentari. Jo, amb 45 anys a cuestas i tres fills de 21, 20 i 8 anys, tots mascles, vaig entenent i respirant i movent el coll i equilibrant cervell i ànima i emocions o peteria boja.
    Vinga!

    Mena.

  • genial[Ofensiu]
    clariana | 22-12-2006

    breu i genial, m'ha encantat el simil entre cos i mots.

    clariana

  • Hola![Ofensiu]
    hilderoy | 02-07-2005 | Valoració: 9

    M'he llegit el comentari que em vas escriure al meu conte "impotència redactora".Crec que tens tota la raó.M'agrada molt que hi hagi gent jove a la web, així els contes son variats, desde diferents punts de vista.

    MARTA
    El conte te'l valoro amb un 9, sembla complicat, t'ha costat escriure-ho?

  • Merciii a tots :)[Ofensiu]
    Claruska | 28-04-2005

    No m'enrecordava haver escrit això i quan ho rellegia pensava que havia clicat algun altre autor jeje

  • Molt bé[Ofensiu]
    Jeremies Bover | 05-04-2005 | Valoració: 9

    Crec que ens has superat a molts de nosaltres, segueix així. Tens cervell, que te las deixat!!!

  • Genial! [Ofensiu]
    kispar fidu | 01-03-2005 | Valoració: 10

    El que som realment descrit breument però perfectament! jejeje
    Cada un depèn de l'altre... som un TOT format per cada petita part del nostre cos, que juntes ens formen tal i com som. Cada una amb la seva funció, que per petita que sigui, és imprescindible i forma part d'una cadena que uneix cada tros de nosaltres en un Tot.
    (m'he liat una mica... )

    Una relació de dependències! ;)

  • qui ets?[Ofensiu]
    donablanca | 28-02-2005 | Valoració: 10

    i la importància del peons.
    el coll pren aquest rol de pedra angular.
    molt bona refexió

  • jo sóc el Capdelin...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-01-2005 | Valoració: 9

    i tu... la Claruska... tant de gust... je je je
    cap, coll, PULMONS i cor...
    jo diria que el cor és una bomba (booom!), els pulmons ("autolavadosuper"), el coll (penjacollarets) i el cap... (l´ordinador portàtil amb piles de piles) je je je
    després també hi ha... els pits (silenci), el cul (on s´asseuen les males idees), el melic (piercing ensorrat), els ulls (càmeres de TV-e), les orelles (parabòlica digital canal +), la vagineta /pitxorrineta (sense comentaris)
    etc. etc... je je je
    molt bé, wuapíssima... fan de Andreu Buenafuente ( m´agrada i l´admiro... el seu humor original i innovador, vull dir )...
    pots estar ben segura que ALGÚ... et llegirà i que estarà pendent de tu amb cap, coll, cor i pulmons... esperant-te, sense respirar... pip...pip...pip... ai, quasi m´ofego sense respirar je je je
    un ptooooÓ al cap, coll, pulmons de tot cor... una abraçada!!!

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Claruska

Claruska

8 Relats

30 Comentaris

12707 Lectures

Valoració de l'autor: 8.84

Biografia:
Vaig néixer el 5 de gener del 1990 (un dia màgic, un regal abançat de reis).
M'encanta l'humor, sobretot l'Andreu Buenafuente!! i també, com no, llegir llibres i ESCRIURE, perquè tinc molta imaginació. No se d'on m'ha vingut aquesta passió per la lectura. Però l'únic que se, és que m'encanta. He rellegit els meus relats i si haig de ser sincera se'n salven un o dos. Els més recents: el poema que he dedicat a la literatura, i l'altre de: "I tu qui ets?". Aquests són, potser, els que més s'acosten al que sento ara. De fet són els únics que crec que són decens perquè no estan sembrats de faltes d'ortografia que fan mal als ulls i historietes inventades sense res en concret a transmetre. Però espero que perdoneu la meva juventud. De fet ara només se'm escapa alguna (parlo de les faltes) el llegir ajuda molt ;) je je