Estimada Marla

allà on sigui, les teves paraules, directes i sinceres l'hauran emocionat tan o més que als qui t'hem llegit. És meravellós quedar en el record de les persones i que els sentiments facin que t'hi puguis recolzar.
Una abraçada

No hi ha res que pugui treure bellesa i sinceritat al teu relat, a aquesta carta a una dona que no podràs veure més. A una dona que significa tant per a tu, malgrat haver deixat de viure.

Allà on sigui, somriurà en rebre les teves línies sinceres. Qui et llegeixi, deixarà escapar alguna llàgrima d'emoció, encara que no conegui la Marla, l'Olga o la Lilith.

Gràcies, d.

Jo no crec en la vida més enllà de la mort, o, si hi crec amb la vaga i remota esperança del pressentiment sense arrels lògiques, no crec que suposi està escoltant el que ens diuen els que han quedat endarrera, abans de la mort.
Però sé alguna cosa de la Marla, sé que va ser una creació de la Lilith. Sé, per tant, que comparteix aquest espai extens, atzarós, proteic i polimorf que és el de tots els que transitem per RC.
No som constants -no podem ser-ho, això és massa vast i poblat-, però tenim orelles i ulls per escoltar i llegir.
T'he escoltat, t'he llegit, i t'envio una abraçada. Virtual, és cert, però sé per experiència pròpia que també pot gratificar, una mica si més no. Una mica de la Marla compartim...

franz