Cercador
Estic plovent
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Quan estic plovent o ploc penso en la Mila de "Solitud" de Víctor Català i aleshores m'hi identifico. Totes les dones quan plovem som com ella.
Plovem d'una manera especial.
Plovem per la vida.
I la vida la portem adins.
Plovem per la mort quan s'enduu la vida.
I és una pluja constant que va perdent la solidesa i va desfent roques i més roques.
Puc ploure en veure el somriure d'un infant innocent.
Puc ploure en sentir-lo parlar amb il.lusió a la mirada.
Puc ploure davant el cicle trencat d'una llavor voladora esclafada al terra asfaltat.
I ploc i ploc i ploc.
Tanta pluja crida amb tant ploc, ploc, ploc.
Crida un so també profund i alliberador. Crida el riure per anar del bracet.
Topen pluja i rialla, l'organisme perd la noció del temps i del pensament.
En acabat, recomença el cicle i sant tornem-hi amb la vida.
I un dia t'has carregat i et cal ploure. I ho fas.
Plous perquè un ancià que ja se'n va somreia com un infant.
Plous perquè el món és benigne i encara aguanta.
Plous per no cridar "prou" i que se't malmeti el brou.
Plous sabent que crides la rialla i vols riure com la quitxalla.
Aquesta és la meva teràpia.
Comentaris
-
Espero trobar-te a RC[Ofensiu]Mena Guiga | 09-04-2012
perquè ploguis amb llàgrimes i amb somriures i rialles, el que sentis i et faci falta. Aquí tots som en una mena de platja nudista i el nostre interior surt a prendre el sol i a la brisa marina, a contemplar la bellesa que no es deixa destruir, malgrat el món actual.
Cal veure-ho així. Amb tot, hi ha moments. Què t'haig de dir?
Ens "veiem" a RC!!
Mena. -
M'agrada ploure[Ofensiu]Grocdefoc | 09-04-2012 | Valoració: 10
Ben trobada, T'he trobat perquè tu m'has trobat primer enmig d'aquest maremàgnum d'éssers que frisen per dir la seva, i has deixat un comentari al meu "6x7=42 rajoles". Gràcies per fer-ho. He abandonat RC perquè em dedico una mica més al meu blog, tot i que últimament, també hi he deixat de publicar; penso que és un tant incoherent aquest abandonament en persones que ens agrada escriure. Però últimament em sento "com si tota jo no pogués ploure". Llegeixo la teva curta biografia i penso que remunta l'ànim al més adormit. Intentaré contagiar-me per a veure si torno a ploure a cor que vols, perquè de pluja i de coses a dir n'hi ha a torrentades. A reveure! M.Pilar Martínez
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
438806 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com