Estava segura, l'estimava.

Un relat de: Marteta12
Passava el temps, i mentre sonaven les seves cançons favorites, les de la seva llista de reproducció, intentava recordar aquell passat tan feliç. Era estiu, el vent acaronava suaument els seus cabells, i ella ho agraïa amb un petit somriure... No era un dels seus millors dies, estava clar. Es sentia sola, insegura, trista... Intentava recordar el passat. Recordava que havia sigut molt feliç, moltes persones l'havien canviat, i havien marcat molt en la seva vida. Però ja no recordava que tenien aquells ulls que l'havien enamorat feia un temps. Ja no recordava aquell somriure que la tornava boja d'amor. Tampoc recordava la seva veu, aquella que tantes vegades li deia un "t'estimo" i cadascún semblava el primer en sortir d'aquella boca, que tampoc aconseguia recordar, per molts esforços que feia. A més, no recordava el nom de la cançó que amb passió li cantava a l'orella, però s'havia la tornada de memòria. Per més que ho intentava, no recordava la seva risa. Sí, aquella que l'enganxava a ella també, i esclataven a riure tots dos, però sabia de memòria totes les pintades que hi havien a la façana d'enfront del parc on estaven sempre asseguts. Poc a poc, mentre s'adonava que ja no recordava res, que havia passat molt de temps, va intentar recordar la primera vegada que el va veure. Res. No ho aconseguia. Tot just hi havia una cosa que tenia clara.. L'estismava amb totes les seues forçes. I per què? Perquè tenia uns ulls que un dia l'enamoraren, tenia un somriure que la tornaren boja d'amor, amb la veu, i les paraules que sortien de la seva boca, l'encissaven poc a poc. Perquè mentre intentava recordar, no havia parat de cantar la tornada que ell, amb passió, li cantava a cau d'orella. Perquè sabia molt bé que havia esclatat a riure més d'una vegada amb ell. Perquè mentre mirava el mar va recordar que tot va començar fa temps, però ella ho recordava com si fos ahir mateix. L'estimava. Sabia que aquelles coses, aquelles mirades, aquelles rialles, aquells moments, havien passat. Que ella havia sigut feliç, i li sobrava.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: