Més i més...

Un relat de: Marteta12
Cada cop, t'estimo més. De vegades i en silenci, plore. Sí, és cert.. plore. Però plore d'alegria, És com si no ho pogués evitar, sóc tan feliç al teu costat, cada vegada que em parles que, de tant en tant, no em surten les paraules indicades per dir-te allò que sent. Però això no importa, perquè ho saps de sobra... Quan em cantes, a cau d'orella, totes aquelles cançons que tant m'agraden, o quan somniem desperts, imaginant paisatges que potser mai veurem a la realitat, cada paraula teva, és màgica... única, irrepetible...
Soc egoista, ho sé de sobra, per això sé que sempre, vull tindre't amb mi.. pase el que pase, al teu costat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer