Entre nines i errors

Parlant d'arcs de sant martí i nines per nadal,
vam aprendre a viure a nostra terra,
forta i segura, puntal i fermesa,
voluntat o tossudesa.

Et regale paraules on t'endinses,
paraules amigues,
paraules de terra.

Per poc temps que tinguérem,
sortíem al carrer i vivíem del riure,
menjàvem pastissos -tot fent-li
enveja al cel rogenc.-
totes aquelles nits cridant
la lluna que no teníem
i mai no tindrem.

Apreníem a deixar els nostres pensaments
en taules brutes d'institut,
però ara tan sols som un tros
de qui vam ser ahir, i un tros
de qui demà potser serem.

Trobarem a faltar allò que vam perdre
i que mai no ens vam preparar per fer front.
Vam veure nàixer espines on abans trobàvem flors,
i una mà amiga en mig del marejol.