No ho puc evitar

Cada paraula teva és màgica.. no sé com t'ho fas que em deixes el cor en un puny i les meues llàgrimes a punt de brollar. No sé si és d'alegria, o de tristesa. Moltes vegades penso que una cosa que et fa més mal que be, no pot ser bona no? Però, i si allò menudet que et fa sentir be és molt especial?
Cada vegada que em parles, encara que estem molt lluny jo et sent al meu costat. I t'estimo, t'estimo moltíssim. De vegades penso que si no t'haguera conegut no ho haguera passat mal però si no t'haguera conegut, per altra banda, no sabria què són els sentiments.
Sentiment d'odi, quan dius allò que no toca i em fas mal. Sentiment de tristesa quan et calles, quan el silenci es fa protagonista enmig de tots aquests kilòmetres que ens separen.. Sentiment d'alegria quan et veig, com si fos aquella primera vegada que et vaig veure.. Sentiment d'enyorança, quan recorde moments únics que he viscut amb tu, imatges soltes i algunes cançons de Cesk. Sentiment passionals, quan et tinc a meny de cinc centímetres dels meus llavis i sent un desig incontrolable d'acaronar-te i besar-te per tot el cos. Sentiment d'amor, quan escric el teu nom en qualsevol paper. Quan estic amb tu. Quan somnie amb tu. Quan m'abraces, i la resta del mon sembla menuda al teu costat. .