Esperant

Com la pols del sofà,
restaré immòbil,
tot esperant,esperant...

La claror es filtra pels ulls de la casa,
a fora el món conté la respiració
per no despertar-te,
tot esperant,esperant...

La meva mà es perd entre la teva cabellera,
jugo amb els teus cabells,
i com si fossin tecles de piano,
faré sonar una musiqueta celestial
tot recordant el dia anterior,
tot esperant,esperant...

Seré el Fòrum dels sentiments,
de la felicitat,l'amor i la nostàlgia
en faré un còctel de regust dolç,
i me'l reservaré,
per morir ebri de tu,
cada dia que tu no hi siguis
tot esperant,esperant...

Et despertes,em somrius
i automàticament
al meu cervell els ulls han desat
la més bella estampa mai vista,
tot esperant,esperant...

he trobat la felicitat entre els teus braços