Verds (una oda verda)

Verds verds.
Verds són els seus ulls,
verda és ma vida,
verd el meu destí.
Esperança verda,
joia verda,
el camí és verd,
la raó verdeja
mentre l'absurd ja és verd.
Cobert de verd em tiraré de cap
des de la roca més alta del puig més verd
de la nació més verda
i cauré davant els seus verds.
A la fosca em delaitaré fins que s'apaguin,
moriré al sentir la seva respiració pausada,
i amb mot traïdor a cau d'orella,
encendré una flama de desig a cada verd.
Verd,verd.
Verda tota la vida,
que maca la vida al teu costat,
que curta em sembla ara la vida,
sense obstacles,
al teu costat,
ara que he trobat la bellesa,
pren-me verd meu,
ara que per fi t'he trobat.