Sourires idiots-somriures idiotes

Un Somriure Idiota,
un xiuxiueig a cau d'orella
i una esgarrifança alegre recorre el meu cos.
Cerco el teu coll,
ensopego pel camí
i xoco amb una geniuda fragància
que m'estaborneix amb un coco.
Un Somriure Imbècil,
traïnt-me m'atrapes,
i més que presoner,
em sento una presa de caça
(perquè no espero l'alliberació,
espero que em matis,
perquè no puc assimilar tal goig,
mata'm d'una vegada!
mata'm!
així m'asseguraré de que els teus verds,
siguin l'última cosa que besaré).