Marioneta

Un relat de: fonde

Fa dos mesos vaig fer el que millor que podia haver fet: buscar-me.

M'havia enganyat, m'havia convençut de que la vida d'un la construeixen els altres. Impassible la vida passava davant meu i no us hagués sabut dir, llavors, si era feliç, si vivia un somni fet realitat o si valia la pena llevar-se cada dia. No sentia ni vivia,estava al marge de mi mateix. Només passava el temps per mi. Esclar que tenia alegries i decepcions,però tot era superficial. Estava en un estat semi-vegetatiu.
Era una marioneta que m'entregava al primer que passava. Una marioneta que conservava uns principis intocables, mentre que d'altres me'ls pervertíeu o me'n fèieu avergonyir. Aferrat a la importància de l'aspecte i del que deien de mi, això cremava lentament una paciència infinita que em vau encolomar.

Fa poc temps d'aquesta decisió, una decisió que va estar en fase embrionària molts mesos, però us ben juro que començo a recollir els primers fruits.

Per què ens ha d'importar tant el passat desconegut d'un individu si amb ell vivim el present i hi volem viure el futur?El passat ens fa madurar,del passat aprenem,però no podem pretendre que el passat ens persegueixi tota la vida. Som el que som,no el que solíem ser.

Per què ens importa el que pensa l'altra gent sobre nosaltres?D'opinions n'hi ha tantes com persones, de veritats n'hi ha el mateix nombre,però per nosaltres només hauria d'importar la nostra opinió sobre nosaltres mateixos.

Com anava dient, fa dos mesos que em busco i sortosament la cerca avança amb èxit.
He redescobert el meu jo-il·lusionat, el meu jo-amb-destí, el meu jo-enamorat i el que jo crec que és el meu jo-autèntic. En resum: us podria dir que he tret la pols a la meva felicitat i a les ganes que tenia per viure.

Sóc una marioneta que fa dos mesos va robar les estisores al primer que passava. D'un en un, amb por,vaig anar tallant del primer a l'últim fil motriu dels quals em teníeu penjat.
I ara, lliure de fils, només tinc la meva vida(agafada de bracet hi duu la felicitat i el meu-voler) per endevant.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer