Esmicolada

Un relat de: Labrysmoom

M'agradaria treure el desig de la pel quan aquest en necrofàgia em menja.
Avui puc dir que he guanyat.
M'ha deixat en pau i he pogut pensar, però demà pot ser et tornaré a desitjar i llavors serà pitjor perquè vindrà amb més força deixant-me sense alè.
Moriré per tu callada.
Mai més no tornaré a creuar d'umbracle de demanar-te la teva estimació.
He sabut que no estic en disposició de demanar.
Amb coratge hauré de seguir la pedrera com una pedra de tartera, rodada i cantonada, esmicolada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: