Avui sóc lliure.

Avui sóc lliure.
He tingut una nit amb insomni, però no he carregat angoixes sobre la meva ànima.
Era una expectació que de vegades m'agafa.
Hagués pogut fer front a pensaments, però no he volgut.
He acceptat el temps que colpejava lentament.
És ben curiós el que em passa quan no puc dormir, és com si alguna cosa es manifestes dient-me que vaig per bon camí. No és neguit. És un estat de consciència que es manifesta quan algú dorm al meu costat i jo estic desperta. És la sensació de la meva presencia. Sento que sóc. A vegades agafo uns fulls i deixo anar paraules inconnexes. Ahir no vaig gosar fer res, em vaig estar amb mi mateixa.
He despertat sense càrregues. Conforme amb mi i amb ganes de veure fluir davant meu la llum del dia.
Aquesta quietud m'ha fet plaer.
No he deixat d'estimar, he deixat de desitjar el que està en el passat.
Demà?
Demà serè de nou en una cruïlla semblant i la força d'avui em farà tirar endavant.