Cerco la llum

Un relat de: Labrysmoom

Cerco la llum

He caminat entre les ombres del nostre amor impossible, estimat.
Estic fent l'esforç de viure sense tu.
Ja ho saps.
Mai la vida hagués pogut donar un cop com el que ens va colpejar. Ens van enamorar. La mor es va creuar.
Tu vas decidir que visques i busques una vida sense tu.
No pot ser.
Ho has volgut.
No puc.
Es tant el que sento que no saber de tu em fa morir.
¿Com estàs?
No ho sé.
Vam tenir el millor, ens vam tenir l'un a l'altre.
Em vas fer fora volent que visques sense tu, però sense tu la vida es fosca.
La llum s'amaga darrera de l'ombra.
Tu voldries que visques, que trobes algú que m'estimes.
Ningú era capaç de ser allí on tu ets.
Cada cop amb més força.
Tanques portes.
T'allunyes al no res.
Penso en tu i en que em vas estimar amb tota la teva ànima,
Em vas fer un gran regal.
És possible que ja tot el que vas pretendre per mi s'hagi posat en marxa i ja puc dir-te adéu, deixar-te en aquest recorregut a l'ultima morada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: