Escriure per necessitat

Malgrat la ironia i el deliri que suposa ser feliç tal i com van les coses, entre aspirina i aspirina, a cop de hòsties, et despertes cada dia sense saber ben bé per què. I en el teu pelegrinatge, que passa per acabar sol a casa, t’agenolles sota la creu de les farmàcies amb la més clara voluntat de recuperar la innocència que fa tant vas perdre.

A cada cantonada somies trobar el camell que et vengui uns minuts del temps i t’estires dels cabells quan en un tres i no res t’adones que has perdut diners. Doncs les hores continuen perquè vicioses són les agulles en el seu afany per perseguir-se, atrapar-se i superar-se. I així el temps s’esgota i ningú t’escolta quan el cervell explota i allibera la merda que des d’anys impera.

Però si a més has d’acceptar que el present és el viu reflexa d’un passat heretge que tan sols puteja obrint l’escletxa a qui saboteja qualsevol intent d’alçar la bandera de la llibertat i l’esperança, és quan es dificulta el moment de buscar culpes i el propi dit t’assenyala, mentre s’encenen les alarmes i t’enfoquen les bengales. I caus abatut al terra entenent que és dins teu la guerra i que únicament són teus els problemes que fan distreure’t i t’endinsen en tempestes de ventades turbulentes.

Esquinça’t per tal oratge i sorprès pel profund bagatge que influencia el teu present, tan sols et queda llançar la pedra sense amagar la mà i enfrontar-te a tot fantasma que amb l’única voluntat d’espantar, t’empenta a la més absurda misèria i et condemna a no valorar el que ens rodeja.

Molt fosca pot ser la presó que la llibertat t’atorga si és la ceguesa la causant de l’opressió, així que un cop caigut a la fossa no tens més remei que respondre amb la força que t’atribueixen les armes de saber el que tens.

Perquè a mesura d’ampolles buides i reconvertit en dibuixant d’albades, has amagat les penúries entre nits desenfrenades. Però ara que saps quin és el deute que t’ofega en la pobresa i amb quina moneda tornar la jugada et podràs descobrir de nou com l’heroi que va fer del risc el seu joc.

I així malgrat la ironia i el deliri que suposa podràs ser feliç vagin com vagin les coses, doncs la calma i la tranquil•litat que provoca saber-te protegit per les millors amistats, esdevindrà el terreny perfecte per a començar a jugar.