És quan em netejo les ulleres que hi veig clar.

Un dia horrorós. Hauria valgut més la pena no haver-me llevat.

M'he adormit. Quan he sortit corrent de casa he trepitjat una tifa de gos. Diuen que porta sort, però això no deu anar amb mi.

A la feina, tothom estava d'un humor... Ni un somriure, ni un gràcies... res. Antipatia!

Quan he sortit de la feina, l'ascensor estava atapeït i he hagut de baixar a peu. Però he relliscat i he caigut rodolant. M'he trencat el dit gros del peu.

He hagut d'anar a l'hospital, però a urgències hi havia una cua de tres hores i mitja.

Quan finalment he pogut ser atès, m'ha tocat un metge que ni m'ha mirat als ulls. Per ell, jo només era un dit gros del peu trencat i possiblement, un home penós.

Quan , ja molt tard, he arribat al meu edifici i he pujat a l'ascensor, m'he quedat encallat. He hagut de trucat els bombers perquè em vinguessin a rescatar.

Me'n vaig a dormir: demà serà un altre dia.

L'endemà...

Avui m'he aixecar d'hora, m'he dutxat, m'he arreglat i m'he adonat que portava les ulleres molt brutes. Les he netejat i el dia ha estat fenomenal.

Quan he sortit de casa, estava a punt de trepitjar la tifa d'ahir, però l'he vist a temps i l'he pogut evitar.

A la feina tothom estava de bon humor. Era Sant Jordi, tothom es feia regals. Roses i llibres corrien per tot arreu. Tot feia olor.

He baixat a peu altre cop perquè l'ascensor estava ple. Al tercer pis hi havia la senyora de la neteja que fregava l'escala, i havia penjat un cartell a l'escala que deia: "Compte. Està fregat".

Penso que ahir ja hi devia ser, però no el vaig veure. Per això vaig patinar.

Arribo a casa, i pujo a l'ascensor. Tinc por. Espero que no s'aturi. Vaig mirant com s'encenen els números a mesura que vaig pujant pisos. Sembla que tot rutlla. Entro al meu pis, i veig que al terra, en un racó al costat de la porta, hi ha un paper que diu: "Dimarts 22: No utilitzar l'ascensor. Vindran a revisar-lo perquè no funciona correctament. Atentament: el president de la comunitat."

Aleshores m'adono que ahir va ser un dia horrorós perquè no vaig veure res, cap senyal i cap avís del que m'anava a passar.

El món no es confabula per fer-nos-ho passar malament. Som nosaltres que no veiem les senyals que se'ns donen.