Erotic meeting. Sexítol VII. El maxi-meeting.

L'Edu va mostrar la bèstia.

L'Elsa va bocabadar tant la boca que se li van estripar les comissures dels llavis.
L'Edu va somriure: havia causat l'efecte desitjat i més. Però alhora, com que li agradava aquella femella, calia ajudar-la.

-No deixis anar el bolso, si us plau. Et cosiré.

I va treure d'una butxaca una grapadora quirúrgica i va fer-la servir. En acabat va mullar un clínex amb lleixiu -ho desinfecta tot, fins i tot els governs- i li va passar per les zones arranjades. L'Elsa plorava i el rímmel va tenyir els reguerons de llàgrimes que queien damunt l'homenet tan ben instal·lat al bolso, que se la mirava amb tant d'amor. Allò va ser com un acte sexual en l'espiritualitat màxima, perquè tots dos van experimentar un orgasme indefinible, inefable, in...moltes coses més.

Però la monja petrificada havia cobrat vida. El contacte amb el peluix la va revifar. Allò suau i pelut li va despertar alguna cosa que quan era viva i persona (bé, monja) es va perdre. Ara no ho deixaria córrer pas! Va desenganxar-se del terra massa terra i va començar a caminar amb el nino entre les mans. Volia trobar un lloc òptim per usar-lo per satisfer encara no sabia què...o ho sabia i no volia saber-ho.

En Donald, per la seva part, ja patia, s'ensumava alguna cosa terrible (en sentit positiu o negatiu?) i no sabia si hauria estat millor que mai hagués format part d'un menú Pat-Donald's. Millor no pensar...




+TO BE CONTINUED SI ES DEMANA i es diu el perquè....
-penseu -i ho anticipo- que ara bé quan es troben l'octogenari insomne...