Cercador
Eros i Tanathos
Un relat de: prudenciEl dia en que vaig morir
les flors creixien
i un sospir s´arrencava
del meu cor adormit
El dia en que vaig morir
els ocells cantaven
i l´amor cruixia
al meu pit ... i als seus pits.
Sents més que fer l´amor
em deien els arbres.
I les cames queixaven
el dolor i el record
No hi ha més que morir
la mort em deia...
i jo deixava vides
endarrera volant
al meu pit .... i als seus pits.
El dia en que estàs mort
sents més que fer l´amor
i les cames es queixen,
i s´et queixa el cor
i el pit se t´omple d´ànsia,
el meu pit, .... i els seus pits.
l´Autor
344 Relats
255 Comentaris
354368 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Reneixo com el bosc, sóc el camí, us porto fins la llum, demà què direu de mi.Últims relats de l'autor
- La cova de l´Arc de Sant Martí
- Pluja de pau
- Tot just estem començant
- Llençol blau
- Natura
- Sonets encadenats
- S´ha acabat
- Or potable
- Mentre rego les llambordes
- L´home de la genollera roja: ultim: Addenda
- L´home de la genollera roja VIII
- L´home de la genollera roja VII
- L´home de la genollera roja VI
- L´home de la genollera roja V
- L´home de la genollera roja IV