Eros i Tanathos

Un relat de: prudenci

El dia en que vaig morir
les flors creixien
i un sospir s´arrencava
del meu cor adormit
El dia en que vaig morir
els ocells cantaven
i l´amor cruixia
al meu pit ... i als seus pits.

Sents més que fer l´amor
em deien els arbres.
I les cames queixaven
el dolor i el record
No hi ha més que morir
la mort em deia...
i jo deixava vides
endarrera volant
al meu pit .... i als seus pits.

El dia en que estàs mort
sents més que fer l´amor
i les cames es queixen,
i s´et queixa el cor
i el pit se t´omple d´ànsia,
el meu pit, .... i els seus pits.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer