Epigrames ( Ricard; ocell)

Amic Ricard

_ Amic Ricard, ens coneixem de fa molts anys, des que vas tornar de veure món, per tot el món i en vas venir casat i des de les hores no has parat de beure, sí, de beure com un cossac.
_ Deus tenir el fetge com una esponja marina, plena de litres de barreges d'innombrables begudes i totes elles alcohòliques, òbviament.
_ Ets bon treballador i seriós en la feina per això mantens el teu lloc de treball i la feina va endavant amb el teu esforç.
Quan veig la teva dona em recordo que la naturalesa és sàvia que conserva les coses bones i elimina les dolentes al ritme natural de la vida. Ella, és bona i tu portes un camí tort, per això la vida et passarà factura.
_ Tothom et coneix al barri des de fa molts anys... és impossible enganyar-se en res. Però m'agradaria que les coses fossin més agradables per a ella així, tots gaudiríem de tu i la teva dona seria més feliç; estalviaries i no et malmetries els caps de setmana la teva salut.

L'ocell

Un matí de fort sol vaig deixar la meva cadarnera dins la gàbia sota un presseguer de l'eixida , en plena natura i als quatre vents, on les rames frondoses li feien ombra, emparant-la de l'aigua, del sol i del vent.
Era un lloc segur creia jo, però de sobte al cel esclatà una gran tempesta, amb tanta virulència que ningú hi va ser a temps i s'ofegà l'ocell, que morí no com un pollet però sí com un ocellet de Déu, i des de les hores penso sense trobar-hi solució : com renoi s'ho fan els ocells que viuen lliures dalt dels arbres quan tenen petits al niu ?