Epigrames del dia a dia ( tres epigrames)

I
Et diuen nena encara, tot i tenint vint-i- vuit anys i gastant la talla seixanta quatre, i amb estudis superiors...
Ai Emilia, com els costa deixar-te créixer !


II

El meu amic Joan va sortir aquell matí de casa i tal com venia fent sempre feia el senyal de la creu en creuar el portal. Així li van ensenyar a casa i l'escola. En arribar al semàfor relliscà amb un paper setinat de propaganda comercial i va caure d'esquena amb els braços oberts com una creu i va perdre el coneixement per uns instants.
Ai amic Joan, em sap greu, qui s'ho creurà després de tenir tantes precuacions !

III

Amic Froilan brindem abans no comenci la festa major, que quan els músics toquin començaran els nostres mals de cap; les queixes dels set-ciències. Els que mai fan res ens diran com es fan les coses i els eterns descontents i amargats com sempre diran que no s'haurien de fer les festes majors perquè molesten al veïnat, i així acabarem els dies de festa major on tothom amb el seu anonimat i sense cap mena de responsabilitat haurà gaudit de la festa. I tot just després, un cop acabada començara la nostra si res dolent ha passat. Brindem doncs, perquè algun dia tot això canviï.