Epigrames ( continuació)

IV
Ai Jaume, que despreocupat que vius amb els teus mals costums i vicis; vius en el teu mon, a vegades interior, a vegades vulgar i mundà. Vius solament per a tu, sense conviure amb els teus i ells fan una vida a part sense que t'adonis de la realitat puix que penses que tot ha de voltar el teu entorn i tots t'han de complaure i obeir ja que penses que ets el rei de la casa. Els teus fills, dos d'ells, ja comencen a ser grans i s'adonen de les coses i tu, com si ells no existissin. Ets doncs, un babau i un fatxenda, que encara no ha vist res ni t'has adonat que el darrer fill vostre no s'assembla gens ni mica amb tu.

V

Escolta Judith, amiga meva, no t'escarrassis massa en ajudar i voler un mon nou, un idil.li equilibrat entre el be i el mal, entre els pobres i els rics per a fer una societat millorada, perquè convindràs amb mi que els rics son i han estat i seran insolidaris sempre, de la mateixa manera que els més miserables també són els grans insolidaris. Uns perquè tenen molt i no ho volen compartir amb ningú puix en tindrien aleshores menys, i l'altre perquè amb la misèria que arrosseguen i el poc que tenen no volen ni poden compartir res amb ningú.
Solament per això, escolta la teva consciència de la classe mitja, alta o baixa, i no t'amoïnis massa perquè estàs al mig de dos blocs i a més a més, els dos són insolidaris. No obstant això, si ets creient viu les teves creences.

VI

Ja fa anys que dono tombs per la vida, suficients per adonar-me de coses... que poden ser senzilles i d'altres més complexes, però he après que s'ha de tenir zel per les coses pròpies i les d'altres si te les han encarregat, però la veritat es que quan hi ha un excés de zel he comprovat que es compliquen les coses i es creen molts problemes.