Ens ha arribat la Tardor

Bell i formós poema, ple de nostàlgia i força en els sentiments. Doncs, sí, tornarà la primavera.
És preciós, Pseudo.
Una salutació cordial...
Perla de Vellut

Ja em diràs en la meua pàgina...

És quan tot es mor una mica... i el poema apareix amarat de la tristor de la tardor. Paraules que ens fan pensar en alguna cosa tristona... com ara la pròpia tardor, la pluja, la bombeta fosa... referènces a foscor, a fred, a tenebres.

Sí, sóc del parer que la primavera sempre torna. Potser no amb totes les seves forces, però sempre acaba tornant. No s'ha de viure mai en la foscor.


Abraçadotes!


Salz.

Es precios
Montse

...Fènix, la primavera torna a treue el cap per donar-nos l'alegria dels seus colors. El nostre ànim quan arriba la tardor sembla enfonsar-se en la melàncolia. Les nostres emocions després de la perdua d'un sentiment té el mateix resultat. Però com la primavera, el món s'omple de vida i un no es pot aturar, hi ha tan per veure, tan per gaudir. I si el que diuen destí vol que al final hi hagi un retorn, no serà pas la tardor la que ho aturi. "Carpe Diem"
Un bon poema i com diu el meu amic Aleix benretrobat a relats.
Una abraçada.

Hola Pseudo. No et conec, però he llegit aquest poema i m'ha encantat. Veig que fa temps que no publicaves per aquí però descobrir noves o velles veus sempre és un plaer. El teu sonet m'ha captivat i m'ha anat transportant lentament cap a la nostàlgia de la natura i el cor. Aquests dies he rebut una convocatòria per retrobar-me amb antics companys d'escola, a qui fa més de trenta anys que no veig i estic emocionat. El teu poema és un perfecte company per aquesta ocasió. M'alegra llegir-te i et desitjo un bon retorn. Una abraçada.

Aleix