Visita al dentista

Un relat de: pseudo

Des de petit he tingut un paladar exquisit a l'hora de degustar tot tipus de medicament, i no parlo d'una addició a l'aspirina infantil com més d'un ha patit, sinó que jo no rebutjava la potinga més asquerosa i a demés em mostrava gelós quan algú es medicava, volent tastar també aquella delícia.

A causa d'alguns problemes de salut a la infància també sabia apreciar les injeccions, encara que en aquest cas sabia entendre més el seu ús apropiat i que cadascú havia de degustar només aquelles que els metges consideraven adequades.

Suposo que va arribar el punt en què el meu subconscient va associar la visita al metge amb la medicació, i en conseqüència va despertar en mi l'estranya afició, que encara conservo, d'anar a una consulta per qualsevol motiu insignificant.

Tot i que podria fer una extensa narració sobre les meves visites als especialistes de la salut, i que trànquils algun dia ja l'haureu de patir, avui em vull centrar en una d'aquelles visites que no em fan gaudir a causa d'una mala experiència.

Sincerament us haig de confesar que fins avui, no recordava cap motiu pel qual hauria de desitjar allunyar-me d'un estomatòleg, i esperava impacient que arribés el dia de la visita. M'he despertat ben alegre i m'he preparat per la ocasió. Hi anava a que em fessin una neteja i m'empastessin una càries, només de pensar-hi se'm feia la boca aigua al imaginar l'anestèsia ruixant la meva boca.

He arribat excessivament aviat, i m'han conduït a la sala d'espera, on no només he hagut d'esperar el suposat quart d'hora originat per la meva puntualitat mal entesa, sinó que l'atzar feia que precisament avui anessin amb mitja hora de retard.

Quan ja no em quedaven més ungles per a rosegar-me i començava a dubtar de si treure un bolígraf com a substitut d'aquestes m'han avisat que ja era el meu torn.

Com ja deveu suposar la meva expressió ha canviat de cop, i m'he dirigit tot cofoi cap a la sala on hi havia la metgessa, pensant que sortiria d'allí amb un somriure digne d'un anunci de dentifrici.

Just en aquell moment he dubtat si estava en una clínica dental o allò tan sols era una tapadera: una dentadura incompleta i repleta de peces groguenques no eren precisament un bon reclam publicitari, la seva ajudant tenia les dents més blanques però excessivament sobreposades i a diferència de la doctora mirava de distreure la mirada del client amb un escot excessivament pronunciat i una minifaldilla que ni tan sols li tapava les calces.

Desprès d'asseure dubtós al que en breus es convertiria en una cadira de tortura, m'han començat a inspeccionar la boca amb aquella eina tant peculiar que sembla tan sols un punxó sofisticat, tot seguit amb un comentari innocent m'han recordat perquè no havia d'anar a aquest tipus de consultes: -"Veig que encara no t'has tret aquest queixal!".

Aquest comentari de la doctora m'ha recordat la meva primera experiència amb una bata de quiròfan, en la qual un doctor i una infermera es barallaven en plena operació per negocis que en aquells moments es trobaven fora d'àmbit. I jo suava i tremolava desprenent por i indignació, mentre una minúscula serra de disc dominada per una mà distreta es divertia esmicolant un dels meus queixals del seny invisibles. Suposo que entendreu que desprès d'aquesta experiència traumàtica, que prefereixo no seguir refrescant, vaig decidir que conservaria el seny que em restava per molt desviat que aquest estigués.

Tot seguit la doctora i la infermera disfressada es disposaven a netejar-me les dents, i m'han col·locat aquell aspirador de saliva utilitzat per dificultar la respiració dels pacients en aquells moments que necessiten empassar el que no tenen a la boca. A continuació les dues es repartien les eines de soldatge, la infermera es posava les ulleres i la doctora agafava el soldador de circuits electrònics. La veritat és que per molt que no pogués empassar saliva sí que podia notar com la sang regalimava per les meves genives, i a més a més la meva llengua s'apropava de manera imprudent a l'aparell, del qual s'allunyava corrents al notar la molèstia d'un contacte imaginari. La situació s'anava repetint de manera continuada, fins que a la fi, la doctora molt amable m'ha ofert aigua per glopejar, alhora que em pregunta si vull que m'empastin el queixal avui, o un altre dia. Si s'hagués tractat d'un altre especialista segurament hauria preferit repartir el plaer, però vista la situació preferia allargar el patiment i oblidar-me'n fins la llunyana següent visita.

La doctora m'ha dit que no faria servir anestèsia però que si no podia suportar el dolor li digués, m'ha introduït encara més coses a la boca i ha procedit a l'empast. Abans d'entendre que allò significava que acabava de perdre la meva dosi d'anestèsia, he tornat a sentir el soroll estrident d'una serra al meu interior, i amb ell també m'ha entrat el pànic. Al veure que no em feia mal, m'anava tranquil·litzant, i just en aquell moment he pensat -"I si em fes mal, com es suposa que li haig de dir? Tinc els braços garratibats, i per molt imprudent que sigui no m'atreviria a moure la boca amb una coneguda eina de destrucció al seu interior..."- Per sort, abans que es donés el cas ha acabat la feina, i m'ha tornat a oferir aigua.

Desprès d'escopir una aigua marronossa , he pagat pels serveis rebuts (entre ells la disfressa de la infermera) i he marxat cap a casa, creient que el malson ja havia acabat. He baixat per l'ascensor i he decidit mirar-me les dents en el mirall, esperant enlluernar-me amb tanta blancor. En el seu reflexe però, hi havia la indesitjada dentadura groguenca de la doctora, i just en aquest moment he sentit un estrepitós riure malèfic resonant amb pervesitat a la meva ment.

Comentaris

  • Ronda 2: Visita al dentista,[Ofensiu]
    | 20-03-2007


    Bones Pseudo,

    Obviaré la gramàtica, perquè he vist que l'Emma Thessam ja n'ha fet un bon anàlisi, i com que es tracta d'una cosa més aviat objectiva, no et serviria de molt que tornés a repetir el que ja t'ha estat dit.

    Comentaré doncs, què m'ha semblat el text.
    En un inici, quan el narrador es presenta com un "addicte" als medicaments i un aficionat a anar de consulta per qualsevol minúcia, he pensat que era un començament fins a cert punt graciós i original, que podia donar de si. Ara bé, a continuació l'has enfocat d'una manera per mi poc aprofitada. Te n'has anat de cop a explicar una experiència concreta, una visita al dentista que mentre la vas narrant no deixa de ser força corrent, excepte per algun detall poc important.

    Aleshores arribes al punt on dius
    "alhora que em pregunta si vull que m'empastin el queixal avui, o un altre dia. Si s'hagués tractat d'un altre especialista segurament hauria preferit repartir el plaer, però vista la situació preferia allargar el patiment i oblidar-me'n fins la llunyana següent visita."

    En principi, quan fa mal és quan, amb aquella mena de punxó que gira, et van traient la part corcada de la dent; aquí és quan si et toquen el nervi, fa molt mal i per axò et posen anestèsia. Un cop treta la part corcada, però, només queda omplir la part que tan buidat amb "l'empast"; aquesta és la part més inofensiva, només et tiren l'empast sobre la dent i te'l fixen amb una paleta, no sol fer cap mal. Si tens en compte això, aleshores aquesta reflexió que fas sobre la repartició del plaer (entenc que és en sentit irònic) no té sentit, ja que tot el patiment ja hauria d'estar passat.
    I a més a més, l'empast crec que te l'han de fer el mateix dia que et treuen la càries per força, perquè sinó se't posaria menjar i de tot a dins el forat que t'han fet, i t'acabaria quedant una porqueria de dent...

    Feta aquesta disgressió innecessàriament llarga, continuo.
    Arribes al final, i el que acaba passant llavors (he entès jo), és que la doctora de dentadura groguenca i incompleta li ha extret la dentadura al narrador per posar-li la seva pròpia.
    Mira... la veritat és que ho trobo fluix. Crec que el final no és prou fort, prou original o sorprenent com per donar sentit a la resta del text. M'agrada aquest recurs que utilitzes, el d'explicar una història que no es resol fins al darrer paràgaf, on s'amaga el factor sorpresa; així i tot, crec que (opinió personal) a aquest final li falta força, és poc consistent.

    Bé, espero haver-te servit d'ajuda. Vull felicitar-te per l'organització del taller, una bona iniciativa!
    Vinga doncs, sort!

    Dan

  • Disculpes[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 19-03-2007

    Et demano disculpes pel meu comentari anterior: et critico les faltes i t'envio un comentari ple d'errors ortogràfics. Em sap greu. No he tingut temps de revisar-lo i ha sortit com havia de sortir: malament; les presses no són mai bones. De totes maneres, espero que et quedis amb l'essència.

    Salutacions,

    EmmaThessaM

  • Ronda 2: El suplici del dentista[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 19-03-2007

    Seré sincera. Et podria enganyar, dir-te que el teu text m'ha encantat, que la història transpua originalitat per tots els poros de les seves lletres i que la pròxima vegada que vagi a veure la dentista me la miraré amb una altra cara... Però no seria veritat, i no m'agrada anar amb la mentida.

    Des del meu punt de vista (subjectiu, criticables i fàcil d'obviar), el teu text necessita una revisió a fons.

    En primer lloc, de l'ortografia i la sintaxis. Per exemple, en el quart paràgraf i molt alt per alt:

    "Tot i que podria fer una extensa (millor "àmplia"?) narració sobre les meves visites als especialistes de la salut, i que trànquils ("tranquils", sense accent) algun dia ja l'haureu (hi sobre el pronom "l'": no hi ha cap complement elidit) de patir,(millor entre parèntesis, en lloc d'entre comes, perquè és una reflexió personal que no té res a veure amb el text) avui em vull centrar en una d'aquelles visites que no em fan gaudir (en present? No estàvem relatant una experiència del passat?) a causa d'una mala experiència (aquesta explicació no és una mica redundant? Si dius que no vas gaudir de la visita, no se sobreentén que va ser una mala experiència)."

    Les faltes d'ortografia i la utilització inapropiada dels temps verbals, entre d'altres, dificulten la lectura del text i impedeixen que la lectora es pugui submergir en la història que se li està explicant.

    En segon lloc, de l'ambientació del text. El què en un principi era la narració d'una anècdota divertida, de sobte es converteix en una història de por per obra i gràcia del seu escriptor. La lectora somriu en imaginar-se el nen devorador de medicaments, amplia el somriure en adonar-se que és possible que tota la descripció inicial no fos més que una crítica sarcàstica al col·lectiu farmacèutic; se sent estafada quan es troba amb una dentadura groguenca i una rialla malèfica. No sorpresa, no desprevinguda: estafada. Perquè de sobte s'adona que no era un relat de riure, perquè de sobte descobreix que no hi ha segones lectures, perquè de sobte comprèn que ha estat perdent el temps.

    Resumint. Em sap greu ser tan directa, però crec que no et faria cap favor confegint una crítica de paraules grandiloqüents però buida de contingut. Tot i així, cal que tinguis en compte que aquesta no és més que la meva opinió personal i intransferible, una de tantes: si et serveix per millorar, endavant; si no, tens tot el meu permís per llençar-la a la paperera més pròxima.

    Salutacions,

    EmmaThessaM

  • TALLER D'ESCRIPTURA 2[Ofensiu]

    CLASSIFICACCIÓ DEL RELAT- al meu parer pertany a un tipus de gènere
    que podríem anomenar: "d'expediente X, irònic"
    per l'atmosfera creada, un xic estranya:
    gust indiscriminat pels medicaments, personatges
    estrafolaris: protagonista, doctora i infermera.
    NUCLI ON GRAVITA LA FORÇA DE L'ACCIÓ- encontre pacient, doctora, infermera.

    TEXT -resolt en un monòleg on el personatge ens explica vivències i entorn.

    DESCRIPCIONS - en general, ben resoltes, tan d'estris, sorolls, llocs, impressions.
    INICI -aquí l'autor ens situa en el registre exacte de la particularitat
    atípica del protagonista: aficions i delers de metges i
    medicaments a dretcient.
    NUCLI - personatges "trampa", impotència del protagonista, mala
    experiència, que cristal·litza en l'excepció de la norma d'allò que, per ell, és motiu de plaer.
    FINAL - és en aquest punt on, al nostre parer, es confirma el caire
    "d'expediente x, irònic" del relat. Les dents de la Dra. són ara les
    seves dents?, potser tot plegat ha estat un somni, un malson?
    ESMENES possibles- **Caldria elaborar millor el pas del 4rt paràgraf al 5è;paràgrafs que
    s'inicien amb : "Tot i que podria fer..." i, "Sincerament us haig de
    confessar..."
    **"tapadera" hauria d'anar entre cometes o caldria canviar-ho
    per "tapadora"
    ** hi ha una certa "fuga" de comes.., entre "feia que, precisament
    avui, anèssim" (paràgraf nº 6 )i entre "com a substitutiu d'aquestes, m'han avisat que..." (paràgraf nº 7)
    ** En el paràgra 10è, tal vegada l'inici hauria de ser:
    després d'asseure'm en el lloc on passats uns breus moments...",
    Caldria un punt entre "punxó sofisticat" i "tot seguit", i un punt
    entre "publicitat" i "la seva ajudant", paragr. 9è
    ** en el paragr. 11è, tal vegada seria millor dir: " Suposo que
    entendreu que, després d'aquesta experiència traumàtica,
    decidís...", (eliminant les paraules que hi ha entremig)
    RESULTATA FINAL ACONSEGUIT- és original un si-és no-és intrigant, divertit, sorprenent.
    Vaja!, una barreja de sensacions amb gust, al meu parer, prou
    bo per ser consumit i assaborit. Endavant! ( M'agradaria saber si
    l'he errada MOLT o poc, si pot ser. M'ho diràs pseudo?)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pseudo

pseudo

47 Relats

256 Comentaris

73388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Vaig néixer el 22-10-1984 a Barcelona, tot i que des dels 4 anys visc a Girona.

Doctor en tecnologia.

Al setembre del 2006, vaig tenir la sort de publicar el meu primer llibre: 'Primeres Poesies', amb l'editorial Emboscall, algunes de les quals es poden trobar en aquesta plana (Ulls d'infant per sant Jordi, Mirada en Flama, Sonets XIX i IX, Flor de Tardor). El llibre es pot trobar a les principals llibreries gironines i en algunes de Barcelona, també mitjançant les webs totllibres ,
Llibreria Ona
i
Casa del Libro


Al setembre de 2007, he vist publicat el meu segon llibre, també amb l'editorial Emboscall, sota el títol Escrivint entre deliris el qual conté alguns relats que podeu trobar en aquest web, encara que els hi ha calgut una bona repassada.

Torno a voltar per aquestes planes després d'una temporada d'abstinència...


Per qualsevol dubte: albert.trias@gmail.com