ENCARNACIÓ NEOLIBERAL

Un relat de: Lluís Berenguer
Cada día em deien
com tinc que vestir,
què he de menjar,
on he de viatjar,
quin auto, tv., o mòbil
he d'adquirir,
inclús, amb quina persona
he de conviure.
Cada dia em bombardejaven
sense treva,
vaig ser víctima
d'aquella competitivitat, sí,
fama i èxit em feren buscar
en nom del consumisme,
de la felicitat...
i de l'individualisme salvatge.
Però jo no era així,
no sóc d'aquell món,
en consciència.
Em vaig isolar,
dimitit de societat,
en solitud,
i vaig trobar allò que buscava,
ser jo mateix.
Ara sóc aquí, feliç,
mentre plore per la humanitat...
però, jo també sóc humanitat.

Comentaris

  • Merci[Ofensiu]
    Lluís Berenguer | 16-03-2019

    Gràcies, Aleix

  • Sinceritat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-03-2019 | Valoració: 10

    Et felicito per la sinceritat del poema. No tothom vol reconèixer la voràgine liberal que ens envolta. I plasmar això en un poema, té mèrit. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluís Berenguer

Lluís Berenguer

98 Relats

55 Comentaris

27757 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
RAÓ EN LA DIVERSITAT

"Sols allò que no es fa per estima pot damnar el nostre ésser... sols qui te vertadera consciència de les coses coneix l'amor, sap estimar"