Cercador
En Pere Punyetes
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
En Pere Punyetes es va canviar el nom per Poma Punyetes i així cada dia en menjava de deu a vint i eren del tipus fuji, molt cruixents, i allò crispava oïdes alienes.
Per aquest motiu destorbaire en Poma Punyetes es va fer dir Fora Punyets i feia com el Mazinger Z: 'punyets fora!' i fotia hòsties a qui li rotava amb aquesta ximpleria.
Allò el va dur a presó quan tombà l'alcalde en ple ple municipal.
Aleshores, després de cinc mesos de no-garjola perquè amb la crisi no l'hi podien mantenir (calia no baixar els sous dels regidors) el van fer netejar patis amplis (els de les primeres, segones i terceres residències dels regidors) va voler anomenar-se en Pica Pedretes.
I anava picant dues pedres de quartz (que es veu que a la Vall d'Alfatà -nom àrab que havia tingut la planúria de Santa Susanna- n'hi ha per donar i per vendre) i fent musiquetes tipus 'epoitaica ié kuli kuki ié' (o sigui: parroquial i kumbayà, amb tots els respectes).
I que sí que sí que en Pica Pedretes picava picava les dues de quartz sota un sol ben primaveral i semblava boig fent allò per tota la plana mentre creixien maduixes ufanament i els espantaocells, que semblaven impassibles, no era impossible que el somriguessin.
En Pica Pedretes, aix!, la va cagar i sense orinal: va mirar massa fixament les pedres i el van mig encegar.
Però va tenir la sort de veure-hi el just per anar per la vida sense que et facin mal els pensaments i de fer-se dir Poca Pena. Ben poca. Minsa.
Es va disfressar d'espantaocells i va voler fer al revés: atraure aus per distreure's i distreure-les.
Avui en dia hi ha una zona a la vall d'Alfatà (nom amb que els àrabs van anomenar la planúria de Sta. Susanna, per qui encara no ho tingui clar) on s'hi pot observar un ésser estrany. És en Poca Pena envoltat d'ocells piulaires i volaires que obren els becs admirats per acudits o encisats per poemes que aquell home gens convencional els regala.
Regals a canvi de un ben minso res, un ben poc res, com Poca Pena és (té).
Per aquest motiu destorbaire en Poma Punyetes es va fer dir Fora Punyets i feia com el Mazinger Z: 'punyets fora!' i fotia hòsties a qui li rotava amb aquesta ximpleria.
Allò el va dur a presó quan tombà l'alcalde en ple ple municipal.
Aleshores, després de cinc mesos de no-garjola perquè amb la crisi no l'hi podien mantenir (calia no baixar els sous dels regidors) el van fer netejar patis amplis (els de les primeres, segones i terceres residències dels regidors) va voler anomenar-se en Pica Pedretes.
I anava picant dues pedres de quartz (que es veu que a la Vall d'Alfatà -nom àrab que havia tingut la planúria de Santa Susanna- n'hi ha per donar i per vendre) i fent musiquetes tipus 'epoitaica ié kuli kuki ié' (o sigui: parroquial i kumbayà, amb tots els respectes).
I que sí que sí que en Pica Pedretes picava picava les dues de quartz sota un sol ben primaveral i semblava boig fent allò per tota la plana mentre creixien maduixes ufanament i els espantaocells, que semblaven impassibles, no era impossible que el somriguessin.
En Pica Pedretes, aix!, la va cagar i sense orinal: va mirar massa fixament les pedres i el van mig encegar.
Però va tenir la sort de veure-hi el just per anar per la vida sense que et facin mal els pensaments i de fer-se dir Poca Pena. Ben poca. Minsa.
Es va disfressar d'espantaocells i va voler fer al revés: atraure aus per distreure's i distreure-les.
Avui en dia hi ha una zona a la vall d'Alfatà (nom amb que els àrabs van anomenar la planúria de Sta. Susanna, per qui encara no ho tingui clar) on s'hi pot observar un ésser estrany. És en Poca Pena envoltat d'ocells piulaires i volaires que obren els becs admirats per acudits o encisats per poemes que aquell home gens convencional els regala.
Regals a canvi de un ben minso res, un ben poc res, com Poca Pena és (té).
Comentaris
-
Per a mi que tinc...[Ofensiu]Annalls | 21-03-2013
..tanta terra (Tauro-Virgo), se'm fa difícil acceptar la rapidessa dels que son aire, que quan jo vaig ja han tornat quinze vegades(les he comptat), i si vull seguir-los acabo ben atabalada,però admirada, ben admirada.
També he estat a Sta Susanna a tocar sardanes, i algun cop m'hi he escapat per banyar-mi.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436598 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com