Cercador
En cerca del que ara no sóc
Un relat de: joanalvolEn creure que jo sóc el que no sóc
vaig deixar de creure en mi mateix
vaig cloure la ment a tota perspectiva
aliena a la condició humana.
En pensar que jo havia estat
ensinistrat pel poder de la paraula,
per la tradició dels meus progenitors,
vaig decidir fer-los culpables.
Aquell jo que crec que sóc va cloure
la porta del pit, ja cap impuls m'empeny
a la recerca de l'essència transcendent,
escassa és ara la meva existència.
Avui encara pel subconscient escric
i, amb la força dels mots, el que no sóc,
influeix en altri la meva dèria,
i l'ensinistra en el mar de la confusió.
Potser les coses no són com crec que són,
potser si allò que no sóc s'atura
vindrà al meu sí, el Jo Sóc que ara no crec que sóc.
Comentaris
-
Endavant[Ofensiu]criptonita | 17-04-2008
Siguis qui siguis, continua buscant. Si parles en pròpia veu, t'entenc perquè molta gent està perduda fent "del que no és". I jo crec que quan tens certa experiència en la vida i veus que tu no ets el que estàs fent, cal decidir-se i buscar l'essència. Potser ens equivocarem... i tornarem a on érem... però almenys ho haurem intentat. No creus?
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Reflexions Nadal 2013
- El llac mental
- Introspecció
- Reflexions Nadal 2012
- És possible un món millor?
- Els cinc elements
- La paciència
- En cerca de la llibertat
- Cal ser lliures per valorar la llibertat
- Cal ser flexible
- Els set principis hermètics, per la poesia i el poeta.
- Inútil si per a res no serveix
- El Pont
- L'Any Nou
- Nadal 2011