Em faré roca.

Un relat de: Anna Rispau

Asseguda a la sorra em sento buida curculla,
la pell solcada per esculls i onatges,
l'ànima hissada i d´albades curulla.
La meva vida vincla al vent i es desgavella.
M'amaro del paisatge buscant un signe.

El mar m´embolcalla i em proposa una sortida digna:
Albiro una onada abrivada que contra la roca s'estavella,
i, en espurnejants perles d´escuma, s'esbardella.
Amb la mirada guspirejant i la força reeixida,
llambrego una serena onada que li llepa la ferida.

Potser ser roca és una digna sortida:
A voltes acaronada per una mar encalmada.
A voltes esculpida per una forta embranzida.
I sempre embolcallada per escuma de rosada,
alè d'il.lusió que regalima del mar de la vida,
per redreçar-me de la més furient esbotzada.

Comentaris

  • Brutal[Ofensiu]
    bombetadellum | 09-08-2011 | Valoració: 10

    Felicitats

  • força[Ofensiu]
    òliba d'Atenes | 10-04-2011

    La força de la roca, la inmobilitat davant les adversitats del mar... Tot ti que forta, desprèsn dolçor!

  • Una digna mirada[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-03-2011

    un bell poema ple de sal i de mar, d'arenes i onatges, molt cenyit i ample a l'hora. Inspirat i realitzant una sortida ben digna a la palestra del món poètic.

    Un xuxon de terra endins on també ens bufa un vent enfollidor, de tant en tant.

    Ferran

  • Mira...[Ofensiu]
    onatge | 01-03-2011

    Cada vegada que veig el teu poema em ve a la memòria que va ser el primer que vaig llegir de tu. No estic segur si la roca que abraça l'onatge ets tu...?

    Des del far a la cala.
    onatge

  • Si...[Ofensiu]
    onatge | 28-02-2011

    Si et fas roca..., jo em faré rosada...


    Des del far a la cala.
    onatge

  • Pobre de tu.[Ofensiu]
    onatge | 27-02-2011

    Pobre de tu que et facis roca!
    Cada vegada qeu veig el teu poema destacat, no puc evitar-ho...

    Des del far a la cala.
    onatge

  • Sort![Ofensiu]
    onatge | 22-01-2011

    Sort que no em vas fer roca... I ets sensible a la brisa de la Cala, i a la tramuntana també... La tendresa mai no es pot fer roca (que no vol dir fer-se de pedra...). Segueixes el vol de les gavines i arribes fins on vols arribar...
    Bé, prou, ja t'he deixat anar el rotllo.

    Des del far una abraçada.
    onatge

  • un poema amb...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-09-2010 | Valoració: 10

    molta força i amb imatges i llenguatge acurat, et felicito
    rep una abraçada de mataró
    joan

  • onatge | 18-09-2010 | Valoració: 10

    No et facis roca, segueix i viu com ets tu... Un poema nascut des de la profunditat i d'una reflexió interior. Pensa que tot és passatger, i que el millor que hi ha és la vida, i viure-la. Sí que és veritat que de vegades trobem més pedres del compte, en el nsotre camí, però segueix sempre endavant.

    Des del far bon matí.
    onatge

Valoració mitja: 10