Cercador
Em faré roca.
Un relat de: Anna RispauAsseguda a la sorra em sento buida curculla,
la pell solcada per esculls i onatges,
l'ànima hissada i d´albades curulla.
La meva vida vincla al vent i es desgavella.
M'amaro del paisatge buscant un signe.
El mar m´embolcalla i em proposa una sortida digna:
Albiro una onada abrivada que contra la roca s'estavella,
i, en espurnejants perles d´escuma, s'esbardella.
Amb la mirada guspirejant i la força reeixida,
llambrego una serena onada que li llepa la ferida.
Potser ser roca és una digna sortida:
A voltes acaronada per una mar encalmada.
A voltes esculpida per una forta embranzida.
I sempre embolcallada per escuma de rosada,
alè d'il.lusió que regalima del mar de la vida,
per redreçar-me de la més furient esbotzada.
Comentaris
-
Brutal[Ofensiu]bombetadellum | 09-08-2011 | Valoració: 10
Felicitats
-
força[Ofensiu]òliba d'Atenes | 10-04-2011
La força de la roca, la inmobilitat davant les adversitats del mar... Tot ti que forta, desprèsn dolçor!
-
Una digna mirada[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 01-03-2011
un bell poema ple de sal i de mar, d'arenes i onatges, molt cenyit i ample a l'hora. Inspirat i realitzant una sortida ben digna a la palestra del món poètic.
Un xuxon de terra endins on també ens bufa un vent enfollidor, de tant en tant.
Ferran -
Mira...[Ofensiu]onatge | 01-03-2011
Cada vegada que veig el teu poema em ve a la memòria que va ser el primer que vaig llegir de tu. No estic segur si la roca que abraça l'onatge ets tu...?
Des del far a la cala.
onatge -
Si...[Ofensiu]onatge | 28-02-2011
Si et fas roca..., jo em faré rosada...
Des del far a la cala.
onatge -
Pobre de tu.[Ofensiu]onatge | 27-02-2011
Pobre de tu que et facis roca!
Cada vegada qeu veig el teu poema destacat, no puc evitar-ho...
Des del far a la cala.
onatge -
Sort![Ofensiu]onatge | 22-01-2011
Sort que no em vas fer roca... I ets sensible a la brisa de la Cala, i a la tramuntana també... La tendresa mai no es pot fer roca (que no vol dir fer-se de pedra...). Segueixes el vol de les gavines i arribes fins on vols arribar...
Bé, prou, ja t'he deixat anar el rotllo.
Des del far una abraçada.
onatge -
un poema amb...[Ofensiu]joandemataro | 18-09-2010 | Valoració: 10
molta força i amb imatges i llenguatge acurat, et felicito
rep una abraçada de mataró
joan -
No.[Ofensiu]onatge | 18-09-2010 | Valoració: 10
No et facis roca, segueix i viu com ets tu... Un poema nascut des de la profunditat i d'una reflexió interior. Pensa que tot és passatger, i que el millor que hi ha és la vida, i viure-la. Sí que és veritat que de vegades trobem més pedres del compte, en el nsotre camí, però segueix sempre endavant.
Des del far bon matí.
onatge
Valoració mitja: 10
l´Autor
Últims relats de l'autor
- La llum dels somnis
- 1714-2014 TRICENTENARI / "Somnis tricentenaris"
- ON ÉS LA MEVA ESTRELLA?
- Eines de llibertat
- El meu batec lliure
- EL JORN: LLENÇ EVANESCENT (HAIKÚS)
- NAFRES DE LLUM
- El somriure del Tarlà.
- No escolteu els botxins d'anhels.
- LLÀGRIMES DE ROSADA (Haikús)
- REVOLTA A QUATRE MANS
- TOTS SOM INFANTS.
- Que els teus somnis siguin cisells.
- Haikús a raig per a vosaltres, relataires de vida.
- PALETA d'haikús