ELS QUATRE DEUS

I era una nena com una nina, trencadissa petita i gràcil. Des de que va néixer semblava trepitjar la terra amb la punteta dels peus per no fer soroll. A l’escola no li costava res, estar en un raconet del seu pupitre i escoltar amb semblant seriós les explicacions del mestre. La seva cara menuda s’enrojolava quan les contestes a les preguntes eren correctes i semblava que no mereixia tal honor. Era tímida i tendre com una maduixeta boscana. Ningú reparava massa en ella ,sols els seus companys quan veien les seves notes, perquè era la primera de la classe. Era eixerida com una mostela. Llavors mirava tímidament als companys i deia. Si he aprovat tot, com si això fos un honor immerescut.

Un dia que els seus companys varen ser castigats, perquè ni un d´ells es sabia la lliçó. Ella quasi plorant va anar al pati sola, era hora d’esbarjo i en solidaritat als companys es volia quedar a dins, mes el mestre li va dir : No ,tu no estàs castigada, pots gaudir de una mica de sol. Si vols pots agafar un conte de la biblioteca i llegir sota el til•ler., ho tens ben merescut.

La nena sota l’arbre va tenir temps de pensar i va pensar de que potser ja era hora de fer quelcom, no podia suportar mes les mirades de menyspreu dels seus companys. Sols tenia d’esperar l’hora es va dir.

I l’hora va arribar prompte. L’endemà el mossèn tenia de fer catequesis . Darrera la nena s’asseia un nen una mica curtet, que mai sabia res de res. A mitja catequesis quan el rector des de la taula del mestre va preguntar. A veure Miquel , quans Deus i ha ?
En Miquel va dir, Anna, si us plau ajuda ¡. Així s’anomenava la petitona.
La nena altres vegades l’havia ajudat i Miquel confiava plenament en ella. Quatre va dir.
Quatre va respondre el vailet.
Com va dir el mossèn ?
Anna va xiuxejar, si el del Nord, del Sud del est i del Oest.
En Miquel com un lloro va respondre el que li havia dit la nena.
El capellà estorat, en sa vida havia sentit resposta mes estúpida. S’aixecà i va anar fins a la taula d’en Miquel
Que es això dels quatre Deus, de on ho has tret ???
De l´Anna, ella m’ho ha dit.
La bufetada en la galta del minyó va ressonar en tota la classe.
La nena s’aixeca i diu,mossèn es a mi qui te de pegar, el que diu en Miquel es cert.
I perquè ho has fet, criatura de Deu? Pregunta el clergue.
Doncs perquè em castigues, sols per això.
Ara si que no entenc res, anava dient el mossèn. Mira el rellotge que portava a la ma esquerra i diu. Be ja es hora de plegar. Apa ja podeu marxar, tu no siguis tant crèdul i tu Anna, no et preocupis la vida ja et castigarà , mes vegades del que tu voldries. Apa feu bondat i aneu.....