ELS GITANOS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer

Van arribar a la primavera o començaments d’estiu. La meva iaia va dir, ja tindrem problemes. Jo estava a la finestra de la cuina mirant, eren tres carros amb veles i al cap d’una estona tenien ja estesa roba.

Son gitanos va dir la meva avia. Jo petita molt petita, crec que no havia vist mai ningú diferent de nosaltres i vaig preguntar. I que son gitanos?
Doncs persones que viatgen, arreglen perols i canten i a vegades també fan circ.
Caram vaig pensar jo, això sona be, divertit. Iaia que els puc anar a veure ?. No tinguis por aviat els tindrem aquí Rosa, va dir . No pateixis alguna cosa els mancarà
I efectivament no va passar mitja hora que una dona gran acompanyada de tres o quatre gitanets trucava la porta. Hem van agradar els seus vestits llargs , una nena portava una pandereta a les mans, pro vaig veure que anaven descalços els menuts, i això ja no em va agradar tant, com tambe que anaven molt despentinats i bastant bruts.

Senyora vendo puntillas, le falta alguna?
No va dir la iaia de puntes ja en faig jo i millors
Entonces tal vez tenga alguna sarten o olla para arreglar.
No, las paelles les tenim noves i les olles així que es foraden les llencem.
Ah¡ entonces seguro que me podrian vender un huevo para estos niños, pobrecitos hace dias que no comen bien.
Si, i tant us donaré una dotzena d’ous si prometeu que no em robareu cap gallina.
Pero señora por quien nos toma. Nosotros somos honrados trabajadores , nunca robamos es la gente que nos tiene mania.

La iaia els va donar els ous, i ella molt agraïda va dir, dejeme que le diga la buenaventura.
Ni pensar va dir la iaia, no vull pas saber el que em passarà
Llavors vaig intervenir jo, jo si m’agradaria saber el que em passarà, jo ho vull.
Oh¡ que niña mas linda como te llamas
Rosa vaig dir.
I tanto es como una rosa, ven bonita dame la manita.
La iaia va dir, no cal, no cal, la nena te el mon per davant , no Rosa no li donis la ma i anem.
I ara aneu amb la família i no em robeu cap gallina ho aviso als civils.

I així jo no vaig saber el meu futur, els gitanos van robar les gallines dels veïns però les nostres no., la meva avia els vigilava molt d´aprop.
Moltes vegades penso que em hauria dit la gitana ?
I vaig veure eren persones com nosaltres, una mica mes pobres i una mIca mes bruts, pero persones com nosaltres i als meus pocs anys, ja vaig pensar que no era tant divertit viatjar aixi.

Comentaris

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 26-04-2016 | Valoració: 10

    Records de temps passats.Com sempre ben relatat i proper

  • Propers i tan desconeguts![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-06-2015 | Valoració: 10

    Mira que fa anys que ronden els gitanos entre nosaltres i, així i tot, crec que no els coneixem! Són diferents, tenen un concepte de la vida, la mort, la felicitat, la tristesa, la feina, la no feina, la família, l'amistat, tantes i tantes coses tan diferents de nosaltres! N'he conegut de ben a prop (fa anys, per dir a una gitana "gracias, guapa!", la seva mare em va venir a veure tres o quatre cops per si em volia casar amb sa filla! Encara ens veiem i encara riem!) Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

325572 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.