Els follets de les llums de Nadal

-Doncs, miri, la història la protagonitza un follet que es diu Ding Dong... -va dir l'escriptor.
-Endavant! -exclamà l'editor.
-... no, no, no ha trucat ningú: Ding Dong és el nom del follet.
-I per què li ha posat aquest nom?
-Perquè és un nom sonor.
-Com a mínim sona com un timbre. Però bé, Joan també és un nom sonor.
-Sí, però Joan porta una hac intercalada que no sona.
-És veritat, de fet no em sona ni que en porti... Continuï, sisplau.
-Doncs resulta que en Ding Dong...
-Endavant!
-...
-¡Ai, perdoni! Podria canviar-li el nom per a no despistar-me? Digui-li... Joan, per exemple.
-Amb hac o sense hac?
-Amb jota.
-Amb jota de Jacint?
-Amb jota d'Aragó.
-... D'acord, doncs resulta que en Joan és...
-Ho ha dit sense hac.
-Esclar. Vostè m'ha dit que ho digués amb jota.
-Però no li he dit que ho digués sense hac.
-I com seria Joan amb hac?
-Seria Joan.
-Joan.
-Molt bé, així.
-Doncs resulta que en Joan és un follet que...
-En Joan és un amic d'en Ding Dong?
-Joan és en Ding Dong.
-Endavant!
-...
-Ah! Veig que li ha canviat vostè el nom, molt intel·ligent per part seva. Segueixi, segueixi.
-La qüestió és que el follet viu sota un enciam i està enamorat d'una follet. La...
-¿L'enciam està enamorat d'una follet? Aixó és folletofilia! És deplorable, és...!
-Nonono, és el follet el que està enamorat de la follet. Els enciams no tenen sentiments.
-I vostè com ho sap?
-Bé, és el que diuen els científics.
-I què diuen els científics sobre els sentiments dels follets?
-Mmmm, bé, segons els científics els follets no existeixen.
-Llavors no tinc altra opció que haver-li de donar la raó. Segueixi, sisplau.
-Doncs el follet que està enamorat de la follet no sap com fer-ho per a què ella (la follet) es fixi en ell...
-Perquè és molt petit.
-No. És normal.
-Com vol que sigui normal si és un follet?
-Bé, és un follet normal.
-A veure si ens entenem: és normal que un follet sigui petit.
-Sí. I la follet també és petita. Veure's, el que en diríem veure's, es veuen. El follet vol que la follet es fixi en ell d'una forma romàntica.
-Com una habitant de Roma?
-Ehhhh, no. Amb amor.
-Això és el que estic dient: Roma és anagrama d'amor.
-I de mora i Omar.
-I si l'elf es diu Omar?
-Quin elf?
-El que viu sota l'enciam.
-Sota l'enciam hi viu el follet.
-Doncs deu ser un enciam molt gran si hi viuen un follet i un elf.
-L'enciam té una mida normal d'enciam, té mida d'enciam. En aquesta història no hi ha cap elf.
-I fades, gnoms, mags i bruixes?
-Tampoc.
-I el Pare Noel?
-No.
-I llavors qui porta els regals de Nadal al follet?
-No ho sé... els Reis d'Orient?
-Oh, bé! Hi surten els Reis d'Orient!
-No. La història s'acaba abans del final de l'any.
-Quina pena. Tan monos que són els follets quan troben els regals dels Reis i posen aquelles cares exultants d'emoció... Què hi farem?... Segueixi, segueixi.
-Doncs, com que s'apropa el Nadal i, com cada any, els follets són els encarregats de posar les llums de la ciutat, decideix que ell posarà les més belles i precioses que mai s'hagin vist per a...
-De quina ciutat?
-No importa.
-Sí que importa.
-No, així cada lector podrà pensar que es tracta de la seva ciutat.
-I si viu en un poble?
-Posem que són les llums de la població. Així que el follet està fabricant les llums i...
-Li demano disculpes, però me n'he d'anar. He quedat amb un home que diu que ha escrit un conte de Nadal. Com si no n'hi haguessin suficients ja. Però abans digui'm una cosa: els follets moren i són feliços la resta dels seus dies?
-Esclar, i s'ofeguen amb els anissos.
-Oh! Un final clàssic com els que a mi m'agraden. Gràcies. Adéu!
-A la merda!

I aquell any, els follets no van adornar la ciutat (o població) amb les seves meravelloses llums. Per fi. I així tothom va ser una mica més feliç aquell Nadal.