Elogi de la paraula escrita

Un relat de: Josoc

Elogi de la paraula escrita (si cal, amb disculpes)

M'apassiona la màgia de la paraula escrita que, per mitjà d'un paper inicialment en blanc, i d'uns signes codificats, permet transmetre sentiments i emocions, entre altres coses. Quantes vegades m'ha meravellat que una obra escrita per algú que fa molts anys ha deixat d'existir pugui encara fer-me vibrar, somriure o plorar!
A vegades temo ser una "rare avis". És quan sento dir que no cal escriure una carta a un amic, que és més pràctic fer una telefonada; que quan s'invita a algú o quan cal enviar una notificació, és millor no posar massa lletra ja que la gent es cansa de llegir.
Com pot ser? No és un plaer llegir? Què en farem de la història de la literatura universal?
Els que això diuen, mai us s'han sentit com autèntics viatgers sense moure's de casa, gràcies a un llibre escrit per en Pla, p.e. o per la mateixa Teresa Pàmies?
No han somiat desperts amb un bon llibre de poesia a les mans?
No han passat una nit en blanc fins a descobrir l'assassí, en una novel·la policíaca?
No han sentit ganes d'emular els autors d'alguns d'aquests tipus de narracions?
O, sense arribar tan lluny, no han intentat, almenys intentat, d'escriure el seu diari personal?
No? Doncs no saben el que s'han perdut! Oi relataires?

Comentaris

  • És clar que si![Ofensiu]
    Unaquimera | 22-02-2011

    Com diuen en els comentaris anteriors:
    Totalment d’acord, I tant! Tens raó.

    No és la primera vegada que ens passa, això de coincidir, oi?
    I espero que no serà l’última tampoc... fins la propera, doncs!

    T’envio una abraçada per escrit,
    Unaquimera

  • Tens raó...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-01-2008 | Valoració: 10

    probablement no ho saben el que s'han perdut si no han sentit al menys alguna de les il.lusions que has descrit envers la literatura. La de companyia que fan les lletres quan s'ajunten explicant-nos alguna història que fins i tot ens fa perdre la son!
    M'has fet somriure, perquè m'ha vingut al pensament alguna nit dient-me allò de... "va, un capítol més i prou" fins acabar-me el llibre de matinada.
    Una abraçada, Josoc

  • Escriure[Ofensiu]
    Melcior | 13-01-2008

    és un plaer, tenir la voluntat de fer-ho és un pas a la creativitat ,el nivell no hi té res a veure, cada un té el seu ,i tots son bons i necessaris .
    Endavant!

  • I tant![Ofensiu]
    Nubada | 17-10-2007

    Però passa que aquesta passió per les lletres es pot tenir o no tenir.
    Ens agrada escriure, oi? Doncs escrivim...
    Endavant amb les lletres

  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    brumari | 16-10-2007

    En efecte, a mi també se'm fa difícil entendre que es pugui viure sense lletres, tot i que malauradament hi ha molta gent que ho fa.

    De totes les limitacions que comporta la vellesa, la que em fa més basarda és perdre la capacitat de llegir i escriure. Procuro no pensar-hi, però quan, com ara, m'envaeix la temença és quan més valoro aquest privilegi dels humans.

    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

121296 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.