Ell / Ella

ELL:

Mentre entro sento el tren com arriba a l'estació. M'obro pas àgilment entre la gent.
Baixo les escales corrents. Avui m'he adormit i si no aconsegueixo entrar a aquest tren, avui no la veuré.
Arribo baix a l'andana mentre tot just el tren s'atura i s'obren les portes.
Entro, em recolzo al costat de la porta. Miro. La veig. Allà està, asseguda al últim seient.
Avui porta un jersei del meu color preferit: el blau.
Me la miro, amb un instant n'hi ha prou. M'agrada el que sento dins meu. Cada dia ho espero.
Durant l'estona que dura el trajecte, em puc imaginar tota una vida. Potser amb ella. Potser lluny d'aquí.
Em fixo amb els seus cabells, llargs, brillants i lliures.
Està absorta llegint un llibre, jo intento esbrinar que deu llegir, com deuen ser els seus pensaments, la seva vida.
De tant en tant aixeca el cap i mira al seu voltant.
De tant en tant les nostres mirades es troben. Te els ulls del color de la mel.
Les seves mans passen les fulles del llibre amb delicadesa..
M'agradaria acostar-m'hi i preguntar-li que llegeix, saber com és la seva veu i notar la seva mirada. Però segueixo quiet, aquest instant és per a mi.
M'adono que estem entrant a l'estació on ella sempre baixa, aquest moment acabarà i qui sap si per sempre...però jo el vull acaparar, fer que sigui meu.
De sobte tanca el llibre i el desa dins la bossa que porta.
S'aixeca i comença a avançar intentant no perdre l'equilibri. Quan arriba al meu costat, ens mirem.
El tren para. S'obren les portes. Tomba la mirada cap a on jo estic i em somriu.
Desprès baixa i camina al llarg de l'andana amb el pas ràpid. Cada cop més lluny , fins que es perd entre la gent.
I a mi només em queda el record.


ELLA:

Com cada matí em trobo dreta a l'andana, esperant el tren, barrejada entre la gent.
Quan arriba el tren intento anar cap a la mateixa porta de cada dia...és allà on ell entrarà, com cada matí, a la seva estació.
Avui puc asseure'm, així mentre espero podré llegir el llibre que tinc a mitges i m'acompanya allà on vaig i em fa de còmplice.
Mentre passen les estacions penso en ell. Vull que el tren avanci ràpidament i s'aturi on és ell.
Quan hi arribem aixeco el cap i miro cap a la porta.
Comença a entrar gent...ell també..es queda recolzat allà mateix, davant meu.
M'agrada veure'l entrar, ben vestit, amb la cara fina...m'imagino la seva olor..m'agrada fer-la meva.
El tren comença a avançar i jo abaixo el cap mirant el llibre, però qualsevol intent de concentrar-me acaba.
Els meus pensaments van cap a ell, m'imagino com deu viure i que deu sentir.
De tant en tant aixeco el cap i el miro, ens mirem.
M'agraden els seus ulls, blaus com el cel, com el mar. M'agradaria trobar-me'ls al despertar. Potser tot seria diferent.
Passa un instant i veig que he arribat al meu destí. Tanco el llibre. M'aixeco balancejant-me sobre mi mateixa, avanço cap a la porta. Em paro al seu costat. El noto. Giro el cap i el miro. Ell també m'està mirant.
El tren para i mentre s'obren les portes li somric..potser ni se'n adona..però si entengués el meu somriure...només de pensar-ho noto un salt dins meu.
Començo a caminar cap a la sortida...tot desitjant que torni a ser demà, a la mateixa hora, al mateix tren, a la mateixa porta...
i que es repeteixi aquest instant.