El temps de la seva vida

En aquesta època de l'any.

No vol pensar-ho com una caiguda, com les que fa en quasi totes les piscines, el desconcert, els errors. Una caiguda amb gràcia.

Sempre ha preferit la tardor, amb les seves imatges de maduresa gradual i fulles daurades, increïbles línies de boira al matí. Prefereix pensar a dissoldre el blanc de la calor al gust de banyar-se, caminant, esquitxant i rient, mentre s'agafen les mans. El sol a la cara, els llavis junts, en una platja buida; només ells dos, compartint-ho tot.

Tot va començar com un simple joc, una cosa sense importància, innocent. Sortien a sopar i a prendre una copa. Passaven caps de setmana junts, com ho fan els amics. Però, poc a poc, es van adonar del que sentien.

D'aquesta manera va continuar tot.

L'amor els va omplir. La passió els envoltava. Van saber com seguir. Els problemes van ser vençuts, i les dificultats superades.

Però ara, en aquesta platja, tot desapareix. Ells volen tornar a ser el noi i la noia que eren fa deu anys. Per això han tornat al lloc on es van conèixer, on es van dir el primer hola i on es volen dir el seu últim adéu.

I així, ella va caure, per a ell, en la tardor de la seva vida. I sempre en guardarà les imatges a la seva memòria, com qualsevol persona enamorada, per recordar-les quan nevi.