EL SECRET DEL AMETLLER

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Diuen que no soc ben arribat. Els companys em miren malament a l’escola, alguns riuen. Els pares em van renyar molt. El mestre s´en feia creus de tot plegat. I el mossèn mai l´ havia vist tant enrabiat.
I tot per ser tant bona fe. No tinc malicia, si una cosa la diuen, jo la crec , perquè haurien de dir mentides ?. No ho entenc ...

Primer de tot us tinc de dir que tinc nou anys. Vaig néixer un cinc de Gener de 1959 i soc fill únic. Vaig a l’escola del meu poble i no soc el primer de la meva classe. El meu nom es Albert.

Un dia en Lluc, un company em va pregar perquè anés a jugar amb ell. Varem jugar a bales a cartrons i entre joc i joc em va confessar un secret.
Albert saps que jo vaig moltes vegades a la parada del autobús de línea ?
I que hi vas a fer, vaig respondre jo ? Promets que no diràs res, ja saps que aquest poble, si dius una cosa a un es com “El secret del ametller “,es va acostar mes a mi. Va xiuxejar a cau d’orella molt misteriós. Hi trobo diners, la gent que esperen el cotxe de línea els perden i cada dia trobo duros, pessetes, sols es te de gratar una mica com si busquessis bolets. Vols venir ara, que no hi ha ningú i ho mirem?

En Lluc es va agenollar per terra i si, va sortir que un duro que tres o quatre pessetes. Jo molt engrescat vaig trobar dues monedes de cinc pessetes i una de pesseta. Que content em vaig posar. Veus, deia, més no ho diguis a ningú que si s’arriba a saber vindran tots. Varem anar cap a la botiga del “Coix” i la quantitat de gormanderies que varem comprar i encara ens va sobrar per fer un vermut amb anxoves al Bar del poble.

Al mati va venir el mossèn a col•legi Algú havia robat la caixeta de Sant Isidre. Va indagar i tant el “ Coix” com en Manel del Bar varen confirmar, que en Lluc i jo portàvem mes diners dels que solíem.

Els varem trobar al terra , com si busquéssim bolets vaig dir jo. La cara que li va quedar al mossèn ,va ser un poema. Per això diuen ara que soc curtet. Hem va engalipar en Lluc.

Comentaris

  • La teua mirada[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 24-04-2016 | Valoració: 10

    O retrats de la nostra intra història. Has fet un relat entranyable, molt ben portat, d'aquells anys dels duros i les pessetes.
    Sempre aconseguixes atrapar-me, amb persones o personetes, con ara l'Albert, situades en ambients senzills i amb la seua forta càrrega de veritat. L'Albert, en Lluc, em resulten del tot creïbles i molt propers; potser és aixo: la humanitat que traspuen les teues histories, el que les fa tan especials per a mi. És la mirada que tu projectes sobre els personatges i un saber dibuixar-los amb els trets justos, en el seu context. M'ha agradat molt llegir-te aquest relat.

  • Realisme[Ofensiu]
    Vicent Terol | 23-04-2016

    Una història que transmet realisme, un tant pròxima -al meu parer- als contes de tradició oral.

    Molte bé, montserrat.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 19-04-2016 | Valoració: 10

    Sempre hi han persones crèdules El Boca orella li va funcionar al amic, que volia cobrir_ se les espatlles. M' agrada, es amb paraules i relats senzills que dius molt.

  • FELICITATS[Ofensiu]
    Biel Coramet | 05-04-2016

    Felicitats, una història ben guapa.

  • Pavese[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-04-2016 | Valoració: 10

    Montserrat, el teu estil em recorda Cesare Pavese, un cronista social de primera de la Itàlia rural. Infants, humor, realitat, proximitat, credibilitat. Fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

308 Relats

922 Comentaris

131077 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.