El SECRET DE L´AVIA CIO

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Era una tarda de calor molt forta, i la meva avia em va dir si la
volia acompanyar al hort.
Iaia vaig dir jo, fa molta calor.
Ja ens refrescarem al hort.
Jo pensant en la font jo vaig agafar el canti i una bossa de caramels. M’agradava a mi i la iaia veure aigua fresca i menjar caramels, les dues érem molt gormandes.
Roser agafa també una tovallola gran em va dir.
Jo als meus sis anys ho vaig fer , era una nena bastant formaleta i creient.
Em feia mandra els quinze minuts que tardàvem a arribar al hort, però allà, a mi m’agradava jugar collir tomàquets i veure com l’aigua corria i amarava els rengles d’escaroles i enciams.
Iaia vaig dir al veure que no agafava cistell, i els tomàquets on els portaràs?
Roser avui no anem a collir tomàquets, això ho farà el teu avi mes tard, avui serà una sorpresa
Com sempre , agafarem el camí que duia al riu, passant pel bosc de la Coma.
Les dues suàvem a mars, era un juliol molt calorós,
Al arribar al hort, la iaia Cio va dir, ara anirem una mica mes lluny, coneixes la gorga de les eugues no ?
Si iaia, i que farem allà
Doncs mira serà un secret entre nosaltres dues, va dir rient per sota el nas.
La iaia Cio era divertida, bona dona i llesta, jo l’estimava amb bogeria.
Un cop a la gorga, l’aigua es veia fresca i neta, el lloc era amagat, a part que cap anima devia aventurar-se en aquella migdiada calenta, fora de la seva llar.
La iaia es descalça, es treia la roba, i va quedar, amb calçes i sostenidors,la seva pell blanca era prou suau encara, tenint en compte que era la meva avia i devia tenir uns seixanta anys, la seva figura era esvelta i tenia cames llargues i ben formades.
S’apropa a l’aigua si va llençar i es va posar a nedar.
Jo vaig quedar amb la boca oberta, sols vaig dir amb un murmuri, iaia saps nedar ????
Si Roser, però no ho diguis a ningú, em va ensenyar el meu pare, i com que sempre li tocava treure ofegats del riu, jo mai ho vaig dir a ningú, no ho facis tu tampoc,no tinguesis de treure morts.
I ara treu-te la roba i vine, jo t’ensenyo rateta.
L’aigua em va semblar gelada , però als braços de la meva iaia jo vaig començar a intentar nedar, aquell dia sols picava de peus, però aquell estiu em va ensenyar a nedar perfectament.
I com ens varem refrescar. També varem anar a veure aigua a la font de costum i jo com de costum, quasi em vaig veure tota l’aigua del canti al tornar a casa.
Ni mitja paraula a ningú em va dir rient, serà el nostre secret.
La meva mare que estava a la porta de la masia, al veure’ns encara amb els cabells molls, va dir.
Mare, has portat a la Roser a aprendre a nedar com vas fer a mi oi ?. I La meva mare va riure, i t’ha dit que fos secret oi??,
No fos cas que tinguessis de treure algun ofegat oi ?
Si mama, com ho saps.
Doncs perquè conec la teva avia, no oblidis es la meva mare.
A mi també m’agrada anar a nedar al riu. El proper dia i anirem les tres, però amb banyador, que ja conec la meva mare.
Oi que si mama?? I la iaia va contestar, es que no en tinc....
Doncs en tindràs, i la meva mare li va fer un peto ben fort a la iaia i un altre a mi. Va ser un bon estiu, les tres nedavem a la gorga, era divertit.

Comentaris

  • Nedar al bosc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-08-2015 | Valoració: 10

    Nedar al bosc, amb l'aigua dolça i gelada és un dels grans plaers de la vida. Conec diversos indrets dels Pirineus on es pot fer i aquest juliol he fet la competència a l'àvia Ció. El teu estil clar i directe té un toc d'emotivitat que sempre m'arriba. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

324450 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.