EL SABATER ESCARMENTAT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Avui el tinc a les meves mans. Pesa molt ,es de ferro de color negra
. Feia tant de temps que no l’havia vist que pensava que
ja no existia. El miro i remiro , es un estri ben estrany. Te tants anys
que ja ni quasi es recorda de qui va pertànyer i perquè serveix.

Jo si que ho se, la meva avia em va explicar que havia set de un
tiet seu que feia de sabater. Si l’eina que tinc a les mans servia per
que fos mes còmode clavar claus a les sabates. No se el nom això no,
mes les formes de plantilles de sabates, de soles mes ben dit, unes
mes petites que les altres, totes enganxades a un eix central.

A vegades la meva avia encara el feia servir. Si alguna sabata se
li desclavava un clau, doncs la ficava a la plantilla i amb un martell
el tornava al seu lloc, clavetejant-lo ben fort amb uns bons cops de
martell. També a vegades es feia servir per aguantar una porta no
fos cas que l’aire la fes tancar.

Mes ara feia temps que no l havia vist, l’he trobat en un racó de
les golfes potser la meva mare li va posar, qui ho sap.

També recordo l´ historia que explicava la iaia del oncle sabater.
Una persona peculiar. Li deien el “Sabater Escarmentat “, el nom
que tenia mai l’he sabut. El sobrenom es veu el va guanyar pobre
home ,fart de que no li paguessin els arranjaments. I va posar un
cartell molt gros que deia. Si no es paga per endavant , el sabater
no arregla cap mes sabata. Signava. Un sabater molt escarmentat.

Tant escarmentat estava el pobre, que va decidir canviar de
lloc i un bon dia va marxar a Amèrica, va deixar els estris del
seu negoci a la mare de la meva iaia , i al temps sols ha sobre-
viscut aquest aparell que tinc a les mans. Del oncle d’Amèrica
no en van saber res mes. Jo que soc una somia truites penso que
li devia anar molt be, l’avia movia el cap i deia, ai¡ no se , no se¡

Remenant i remenant he trobat un foradet com una escletxa
en el que jo anomeno tija, amb un escuradents he remenat dins
i he trobat un paper molt groc i vell que deia així.

Si trobes el paper i encara saps qui soc, et portarà molta sort
conserva’l, per adobar sabates anava de primera. Mes el segur
es que ets persona molt inquieta i saberuda com jo, que tinguis
molta sort. El sabater escarmentat. Josep Mas Solervicencs.

Ara si que se com es deia l’oncle de la meva avia. I el guardaré
si, no fos cas que portes sort. No se sap mai. Ja us he dit que
soc molt somiadora i procuro veure la vida amb bons ulls.








Comentaris

  • Ens ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 26-11-2015 | Valoració: 10

    ... evoques temps presents anclats en temps passats que escrius tal com si fossin viscuts, i fas de la història un relat que podria ésser ben bé de veritat.


    Sergi : )

  • Gràcies ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 24-11-2015

    ... per seguir els meus relats, Montserrat. Em fa sentir bé.


    Sergi : )

  • Quin parent![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-11-2015

    Bonica història.
    Estaria bé saber com li va anar a aquest parent per les amèriques.
    Per si de cas, no perdis el paperet.

  • Il.lusió[Ofensiu]
    joan e.f. | 22-11-2015

    Aquest relat es ple d'il.lusió a més de ser bonic. Moltes gràcies. Avui necesitava una lectura com aquesta.
    Agraït

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.