EL RELLOTGE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Laura jeu al llit del hospital, per un canto esta contenta, te el seu primer fill. Per l’altre banda se li esta despertant la ferida de
l’operació que li han fet per treure-li.
El nen dorm el bressol ara, sembla tranquil. El mira i troba es molt bonic i gran, quatre quilos li ha dit el metge.
El seu home ha marxat , ha dit a fer quelcom, ja tornara.
Ella espera la mare, que encara no ha tingut temps d´arribar del
poblet petitó on viu.
La Laura voldria li posessin un calmant, que apaigaves el mal
que li fa el baix ventre. L´infermera ha dit que tenia d’esperar encara una mica, no toca encara. Ella sent el mal en augment.
En aquell moment entra el seu home, porta un ram de roses
vermelles i un paquet que veu es d’una joieria coneguda. Ella
li somriu i deixa que li faci dos petons. Li agraeix les flors i amb
dificultat desfà el paquet. Treu un rellotge magnífic, d’or i amb
brillantets, ja veu que s’ha gastat una fortuna. Li agraeix de cor i li diu el porti a casa i posi les flors amb aigua. Al veure la cara de
desencís del marit s´el posa, m’entres es cargola de mal, encara no es hora . Ara el marit riu satisfet i agafa el nen que plora.
Tothom li diu que el regal es preciós, ella també ho pensa.
Al cap de dos dies, quan ja es pot aixecar i dutxar-se sola, oblida
porta el rellotge i es dutxa amb ell. Al sortir de la dutxa ja veu el
desgavell, ha entrat aigua al rellotge es veu clarament en l´esfera.
Pensa el seu home s’enrabiarà molt i el posa a secar ala finestra a on i toca el sol.Al cap d’un moment pensa que potser el vent el fera caure i el torna a agafar. Li diu a la seva mare que te de fer?
Ella tampoc ho sap, diu segurament es tindrà de portar a la botiga.
El Francesc al veure el disbarat, tal com ella es pensa s’enfada i li diu no li deu agradar el rellotge , ja que tant malament l’ha tractat. Ella assegura que si, que ha set un descuit i res mes.Ell el porta a la botiga i arreglen el rellotge.
La Laura, li agrada el rellotge però escarmentada com esta, el porta poquíssim, te por de perdre’l de que li robin d’espatllar-lo
i sempre queda a un calaix, el seu home ara que ja ha passat vint
anys encara li retreu.
La Laura no sap com fer perquè el seu home estigui content i
pensa que millor hauria estat li hagués regalat un rellotge de deu euros.


Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 20-05-2016 | Valoració: 10

    Un regal prou valorat, més potser no entregat en el moment adient

  • El nadó[Ofensiu]
    tapisser | 30-08-2015 | Valoració: 10

    L'autèntic regal, no creus que és el nadó?

    Són 4 quilos de regal, que en un futur, si té pedres al ronyó, agrairà el bàlsam del bany i de l'aigua( no com el rellotge).

    També flairo, com en Vicens, un regust masclista en la lectura del teu relat, segur que subjacent i no volguda per tu.

    Les dones no donen fills a canvi de regals, ens doneu regals en forma de fills.

    M'agraden els teus relats.
    Ens veiem.

  • Agraïment.[Ofensiu]
    jomagi | 27-08-2015

    Que animador i engrescador és que ens puguem llegir. Heus segueixo.

  • Tot està en el preu[Ofensiu]
    garbi24 | 27-08-2015 | Valoració: 9

    Que no pateixi la pobre dóna, que si a la primera de canvi l'hi va entrar aigua no valia gaire més de deu euros......fins i tot m'atreviria a dubtar de la veracitat del metall.

  • El que subjau[Ofensiu]
    Vicent Terol | 27-08-2015

    No sé si és deliberat o no, però veig que al conte subjau una actitud bastant submisa per part del personatge femení. Interessant com a reflex d'una societat més masclista del que sovint es creu. També hi ha altres lectures, és clar; com, per exemple, el valor relatiu de determinats regals cars. No obstant, jo m'he quedat més amb la visió primera que he comentat. En els textos, el lector també hi participa.

  • Les delicadeses són delicades[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-08-2015 | Valoració: 10

    I si, potser si que seria millor un rellotge de deu euros per no patir tans problemes. Però i la il·lusió del marit regalant-lo? M'agrada el teu to col·loquial, proper, directe; talment com si parlessis. Una abraçada, Montserrat.

    Aleix

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

307 Relats

919 Comentaris

130658 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.