EL RELLOTGE

La Laura jeu al llit del hospital, per un canto esta contenta, te el seu primer fill. Per l’altre banda se li esta despertant la ferida de
l’operació que li han fet per treure-li.
El nen dorm el bressol ara, sembla tranquil. El mira i troba es molt bonic i gran, quatre quilos li ha dit el metge.
El seu home ha marxat , ha dit a fer quelcom, ja tornara.
Ella espera la mare, que encara no ha tingut temps d´arribar del
poblet petitó on viu.
La Laura voldria li posessin un calmant, que apaigaves el mal
que li fa el baix ventre. L´infermera ha dit que tenia d’esperar encara una mica, no toca encara. Ella sent el mal en augment.
En aquell moment entra el seu home, porta un ram de roses
vermelles i un paquet que veu es d’una joieria coneguda. Ella
li somriu i deixa que li faci dos petons. Li agraeix les flors i amb
dificultat desfà el paquet. Treu un rellotge magnífic, d’or i amb
brillantets, ja veu que s’ha gastat una fortuna. Li agraeix de cor i li diu el porti a casa i posi les flors amb aigua. Al veure la cara de
desencís del marit s´el posa, m’entres es cargola de mal, encara no es hora . Ara el marit riu satisfet i agafa el nen que plora.
Tothom li diu que el regal es preciós, ella també ho pensa.
Al cap de dos dies, quan ja es pot aixecar i dutxar-se sola, oblida
porta el rellotge i es dutxa amb ell. Al sortir de la dutxa ja veu el
desgavell, ha entrat aigua al rellotge es veu clarament en l´esfera.
Pensa el seu home s’enrabiarà molt i el posa a secar ala finestra a on i toca el sol.Al cap d’un moment pensa que potser el vent el fera caure i el torna a agafar. Li diu a la seva mare que te de fer?
Ella tampoc ho sap, diu segurament es tindrà de portar a la botiga.
El Francesc al veure el disbarat, tal com ella es pensa s’enfada i li diu no li deu agradar el rellotge , ja que tant malament l’ha tractat. Ella assegura que si, que ha set un descuit i res mes.Ell el porta a la botiga i arreglen el rellotge.
La Laura, li agrada el rellotge però escarmentada com esta, el porta poquíssim, te por de perdre’l de que li robin d’espatllar-lo
i sempre queda a un calaix, el seu home ara que ja ha passat vint
anys encara li retreu.
La Laura no sap com fer perquè el seu home estigui content i
pensa que millor hauria estat li hagués regalat un rellotge de deu euros.