Cercador
El reflex d'un sentiment
Un relat de: XellV- Compartir:
Un full de paper arrugat: una carta més sense sentit. Res ni ningú canviarà ni esborrarà ara, tot el que sento, tot el que ha passat... Res farà que torni la meva confiança... Res més trencarà els meus somnis... Res canviarà d'ara endavant...Res, res, res... Això és el que jo sóc per tu: Res. Un res insignificant, sense existència, perdut en un món on es troba sol.
Cridar, caminar, plorar...Res alleujarà el dolor que hi ha dins meu. Falses esperances, falsos destins, falses promeses, falsos camins...Falç somni creat per una persona que donaria la seva vida per una altra.
Moments tendres esperats i desitjats, moments que ja mai més hi seran. Em fa mal la teva imatge, el teu record, la teva veu, la teva mirada...les teves paraules.
Però no vull estar sense tu, no puc estar sense tu. Perquè tu ets jo, ets el meu principi, el meu final, la meva pena, la meva felicitat, el meu somni, la meva esperança...la meva vida.
Vides soles i tristes, que han emprès un camí sense fi, un camí sense retorn, sense sortida.. un pont fràgil cap a un món de carícies i petons perduts.
Cada vegada que apareixes al meu cap, lluito per fer fora els pensaments, però no em puc enfrontar a un món on tot ets tu, a una terra que té el teu nom ni a un temps plujós que no deixa avançar.
Regala'm un somriure, una paraula de benvinguda... un T'estimo.
Fulles al vent, pluja intensa, paraules fugaces que abans eren tan i ara són tan poc.
Dius que no pot ser, però ni tan sols has pensat en mi, en com em sentiré jo.. Creus que tot continuarà igual que abans? No, no en seria capaç, perquè cada cop que et vegi, cada cop que parli amb tu... Les llàgrimes ressolaran lentament per les meves galtes i portaran impreses la teva imatge.
Adona't que ara ja mai més t'oblidaré.
Comentaris
-
rasablanca10 | 11-03-2008 | Valoració: 9
mare meva!
no sé com explicar el que sent en aquests moments... acab de llegir aquest text i em sent tan indentificada que em sembla increible..!
és com si, de sobte, algú hagués entrat a la meva ment i hagués rebuscat entre tots aquells sentiments reprimits, aquelles llàgrimes obligades a no caure mai, la tristor de de resignar-se a un oblit...
com si algú hagués sentit amb els batecs del meu cor i hagués escrit els meus propis sentiments de la manera més fantàstica possible
de veres
enhorabona
:)
un petó enorme!
-
Quin gran somni!!![Ofensiu]ORIOL | 10-03-2008
Quin gran somni seria per mi poder estimar-te i que difícil seria oblidar-te després de sentir mots com els que has escrit. Que díficil seria deixar de mirar-te als ulls, deixar d'enrinxolar-te els cabells o deixar de dir-te avui em ve de gust estar al teu costat.
Les teves paraules reflecteixen el sentiment més pur, el més bonic, el més autèntic, el més senzill, però de més valor:l'amor. Aquest que descrius és l'amor que jo somnio però que no tinc, és la companyia que anhelo i que mai arriba; és el poder dir gràcies per ser així però un agraiment que mai ningú ha escoltat fins ara!
Quan et defineixes dius que escrius perquè sents. Animar-te a no deixar mai de sentir ni de viure, ni tampoc de somniar ni de transmetre el tresor que segurament portes dins del teu cor. Felicitar-te per l'escrit però també per deixar-me sentir que el teu cor batega de la mateixa manera que ho fa el meu. Moltes felicitats!Oriol -
Llegint-te...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 07-12-2007 | Valoració: 10
m'he adonat que escrius en primera persona, tot i que això no evidencii que escrius sobre tu mateixa. En tot cas, escrius de sentiments, siguin els que siguin, d'amor o de desamor, i a mi especialment m'agraden els relats on l'autor és capaç de volcar-hi l'ànima, com fas tu. Tens una sensibiitat especial perquè allò que expreses en paraules arribi al lector portant-li el record d'experiències viscudes i això és bo. No deixis d'escriure, Rose2 i gràcies per les teves paraules, em van fer molta i.lusió.
Una abraçada -
biografia[Ofensiu]somniseva | 23-11-2007 | Valoració: 10
Hola Roser, primer que res moltes gràcies pel teu comentari. A mi m'encanta la teva biografia, dius tant en tant poc. A mi també em passa, a vegades no entenc perquè tinc aquesta necessitat d'escriure (tot i que ho faig poc), però després em sento alliberada, no sé és una sensació estranya i dolça alhora. Espero que les dos passem de tenir 2 o 3 escrits a més, d'acord?
Pel que fa al teu relat, m'entristeix, però deixes veure molt a dintre teu, i el que veig no sembla d'una persona trista, sinó vital, així que si és autobiogràfic, només et dic que visquis i et deixes portar.
Una abraçada,
Eva
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
3 Relats
12 Comentaris
3585 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82