El que ens fa especials.

Sentir fins a l'última fibra del meu ésser
que ja no ets aquí.

Recordo quan em parlaves d'aquest dia,
no volies que vessés ni una llàgrima.
I aquí em tens, plorant.

Recordo que deies que mai ens discutiríem.
I allà ens tenies, discutint
qualsevol bestiesa era una discussió.

Recordo que deies que tindríem una nena.
I aquí em tens, m'està consolant,
el nostre fill...

Recordo que deies que seria escriptora,
tu series el primer a comprar la meua novel·la.
I aquí em tens, treballant a una escola de primària.

Recordo que deies que el temps mai s'acabaria,
que la vida i la mort no ens separarien
i ja ho veus... separats per sempre més.

Podria dir-te tantes frases
que mai es van arribar a complir...
i no per manca de temps.

Però tan sols tu i jo sabem
que el que ens fa especials
és no aconseguir res, mai.