Somnis...

T'abraço com si mai ho hagués fet, no et vull deixar anar. Et beso i em xiuxiueges a cau d'orella un "t'estimo reina", tendre i dolç. M'acaricies la cara, els cabells... Dius que t'agrada la meua olor, jo puc sentir la teua, és especial. Ets feliç, somrius i em fas somriure, m'agradaria que no deixessis mai de fer-ho.

Se sent una televisió de fons, obro els ulls i veig la paret, em giro lentament. No pot haver estat un somni, he sentit la teua olor, la teua veu... Era massa real, però al meu costat no hi ha ningú.

T'intento abraçar, però només puc fer una abraçada a l'aire i sentir el buit. Una llàgrima rodola per la meua cara. Et bull besar però no té sentit fer un petó a una cara imaginaria, no té sentit no sentir els teus llavis contra els meus. Ja no sento la teua veu ni la teua olor. La meua calma i la meua tranquil·litat s'esvaeixen com per art de màgia. Les llàgrimes continuen mentre penso que era massa bonic per ser realitat.